Diari Més

Recerca

Un nou estudi reporta una millora en la supervivència en pacients amb càncer de coll uterí recurrent

El treball assenyala que l'anticòs anti-PD1 pot jugar un paper important en el tractament

L'entrada de l'Hospital Vall d'Hebron.

Investiguen un treballador de l'Hospital Vall d'Hebron per robar 8.000 cànules de plataEfe

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Un nou estudi reporta una millora en la supervivència en la supervivència global en pacients amb càncer de coll uterí recurrent. El document, publicat a The New England Journal of Medicine, apunta al anticòs anti-PD-1 cemiplimab com a opció de tractament més efectiva per a aquesta població específica de pacients. L'estudi es va dissenyar per avaluar l'eficàcia d'aquest inhibidor a monoteràpia si es compara amb l'opció de quimioteràpia triada pel facultatiu a l'hora de millorar l'evolució clínica.

El seu autor principal és el professor i responsable de la divisió d'oncologia ginecològica a Califòrnia (EUA), Krishnansu S. Tewari, però ha comptat també amb la participació de la investigadora principal del Grup de Neoplàsies Ginecològiques de VHIO, Ana Oaknin.

«El cemiplimab ha demostrat tenir una activitat clínica preliminar en pacients amb recurrència de càncer de coll uterí. El que intentàvem era establir el benefici quant a la supervivència d'aquest agent comparat amb la quimioteràpia estàndard», apunta Oaknin.

El càncer de coll uterí és el quart càncer que es diagnostica amb més freqüència i la quarta causa de mort per càncer en dones arreu del món. Les pacients diagnosticades en estadis inicials tenen un molt bon pronòstic, amb una taxa de supervivència global del 90% al 95%. En el cas de pacients amb la malaltia en estat avançat, el pronòstic mostra xifres molt més baixes, amb una taxa de supervivència a 5 anys del 15%.

Pel que fa a les dones que pateixen càncer de coll uterí recurrent o metastàtic, els pocs tractaments sistèmics de segona línia que hi ha no han demostrat cap benefici pel que fa a la supervivència. Millorar l'evolució d'aquestes pacients constitueix, per tant, una necessitat clínica cabdal per a la qual encara no hi ha resposta.

tracking