Els soldats russos entren a Kiev

Les tropes russes han entrat a Kíev, l'endemà del començament de la invasió ordenada pel president rus, Vladímir Putin, el Govern del qual planteja tornar a la via diplomàtica si Ucraïna deposa les armes.

L'entrada militar es va produir pel districte kievita d'Obolón, va informar avui el Ministeri de Defensa ucraïnès i l'avançada russa està integrada per un grup d'exploració i sabotatge rus.

En aquest context, el Ministeri de Defensa ucraïnès va demanar a la ciutadania informar sobre qualsevol moviment d'equipament bèl·lic de l'enemic i preparar còctels Mólotov per a «neutralitzar a l'ocupant», però va cridar als civils a la precaució i evitar sortir de les seves llars sense necessitat.

COMBATS EN DIVERSOS LLOCS

La irrupció d'un grup de soldats russos en la capital ucraïnesa estava precedida de combats en diversos punts del país. Així, forces ucraïneses s'enfrontaven en la localitat d'Ivanki, a 80 quilòmetres de Kíev, a tancs russos que avancen en direcció a la capital des de les regions pròximes a l'antiga central nuclear de Txernòbil.

La viceministra de Defensa, Hanna Malyar, va advertir prèviament en el seu compte de Facebook de la possibilitat que l'Exèrcit rus ocupi Vorsel, a 35 quilòmetres de la capital, i els pobles limítrofs.

RÚSSIA DEMANA A UCRAÏNA QUE DEPOSI LES ARMES

El ministre d'Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va afirmar aquest divendres que Rússia està disposada a tornar a la diplomàcia si les forces armades d'Ucraïna lliuren les armes.

«Estem disposats a negociar. Sempre que els militars ucraïnesos responguin a la crida del nostre president (Vladímir Putin), cessin la resistència i deposin les armes», va dir el cap de la diplomàcia russa en roda de premsa.

A més, Serguei Lavrov, es va negar a reconèixer al Govern ucraïnès com a democràtic en defensar l'operació militar iniciada la matinada per Moscou a Ucraïna.

«No veiem la possibilitat de reconèixer com a democràtic un Govern que oprimeix i utilitza mètodes genocides contra el seu propi poble», va afirmar en roda de premsa al costat del viceministre d'Exteriors de l'autoproclamada república popular de Donetsk, Serguei Peresada.

UN ILLOT, SÍMBOL DE L'ARBITRARIETAT DE LA GUERRA

En la seva invasió, l'Exèrcit rus ha pres en les últimes hores l'Illa de les Serps, un illot ucraïnès deshabitat situat en la Mar Negra a tot just 45 quilòmetres de la ciutat romanesa de Sulina, informen avui mitjans locals.

L'illot estava defensat per tretze soldats ucraïnesos, que es van negar a rendir-se i van morir sota el foc rus.

La presa de l'illot, confirmada per les autoritats ucraïneses, ha provocat preocupació a Romania, que veu com es compleixen els pronòstics més pessimistes sobre l'avanç de tropes russes fins als voltants del seu territori.

Experts en energia han advertit que l'actual situació de conflicte en la Mar Negra fa pràcticament impossible que Romania atregui inversors per a extreure les ingents quantitats de gas que s'han trobat en les seves aigües territorials. Reserves que podrien ajudar a Europa a reduir la seva dependència energètica de Rússia, asseguren analistes.

REFUGIATS

L'ONU s'està preparant per a possibles fluxos d'entre un i fins a cinc milions de refugiats ucraïnesos que podrien escapar del seu país pròximament, depenent del rumb que prengui la guerra que ha esclatat a Ucraïna.

«Estem preparant amb ACNUR (Agència de Nacions per als Refugiats) plans de contingència per a la sortida d'una població d'entre un i fins a tres milions de persones cap a Polònia, i d'entre un i fins a cinc milions considerant tots els països veïns», va dir la directora regional d'UNICEF per a Europa i Àsia Central, Afshan Khan.

PROTESTES A RÚSSIA

Més de 1.800 persones han estat detingudes de manera arbitrària a Rússia durant les protestes contra la invasió d'Ucraïna i s'ignora de moment si alguns han estat alliberats, va dir avui l'Oficina de Drets Humans de l'ONU.

Aquesta xifra triplica la comunicada per la Direcció Principal del Ministeri de l'Interior de Rússia en les últimes hores.

«Ser arrestat per exercir el dret a la llibertat d'expressió o de reunió és una privació arbitrària de la llibertat i demanem que les persones afectades siguin alliberades», va dir a Ginebra la portaveu de l'Oficina de Drets Humans, Ravina Shamdasani.