Un món de cendra a La Palma dos mesos després del volcà

Més de dos mesos després que acabés l'erupció a Cumbre Vieja, el 13 de desembre, el color negre ho cobreix gairebé tot a les cotes altes de la localitat de Las Manchas, al sud del con principal, on la caiguda de cendres va ser constant durant els 85 dies que es va mantenir actiu el volcà.

Sobre el mantell de cendra, que els veïns de la zona expliquen que supera els quatre metres de gruix en diversos punts, sobresurten un grapat de xemeneies i teulades, així com les copes dels pins canaris, que comencen a refer-se i a tornar alguns brots verds un paisatge que, per la resta, ha perdut el color.

Els treballs de retirada de cendra són continus i el tràfec de camions que surten de Las Manchas carregats d'escòria volcànica per la carretera cap a Fuencaliente contrasta amb les enormes quantitats de picó (lapilli) que encara s'acumulen a les vores de les carreteres i als jardins d'alguns habitatges.

Per tornar la normalitat a Las Manchas i a la resta dels barris coberts de cendra, el Govern de les Canàries ha engegat el Pla Extraordinari d'Ocupació de La Palma, amb més de 1.000 persones dedicades al recondicionament de les zones afectades.

Julio Rodríguez és veí d'una de les cases més properes al volcà, «la quarta» segons els seus càlculs. De fet, és la primera ja descoberta en aquest lloc, ja que les altres tres segueixen tapades fins al sostre i als peus d'una s'hi observa un tub volcànic pel qual va brollar durant dies un riu de lava.

Aquest veí de La Palma fa una pausa a l'extenuant treball de retirar cendra per conversar amb Efe. És realista: no creu que sigui possible retirar-ne tota per deixar-ho «com estava abans», dóna per fet que haurà de reconstruir part la seva finca sobre la capa d'escòria.

Això, on només hi ha cendra, perquè una altra part del terreny on creixien vinyes i fruiters, avui està sepultada per una colada de lava, en un paisatge trencat, esquitxat per diversos enfonsaments dels tubs volcànics.

Rodríguez ha hagut de contractar una petita excavadora per anar aclarint la seva propietat i reclama que les administracions «li donen un cop de mà», perquè a mà, amb la pala, «és impossible treure tota aquesta cendra». «Aquí tenim més de dos metres», diu.

L'estructura de la vivenda de Julio Rodríguez es manté ferma, com acredita el punt vermell marcat a l'entrada de la propietat que vol dir que els arquitectes municipals han comprovat que és segura. Tot i això, el sostre del seu garatge no va suportar el pes de la cendra i va cedir.

Els problemes s'acumulen per als veïns d'aquesta zona de Las Manchas, on segons explica Julio, encara no ha arribat l'aigua de consum que els serveis municipals treballen a reposar. «Viure aquí per ara és inviable», es lamenta.

Ara l'habitatge de Julio i altres ubicades a la carretera de Sant Nicolau es troben a menys de 50 metres de les encara fumejants laves de l'erupció i als peus d'una muntanya de gairebé 200 metres d'alçada que va sorgir a la zona coneguda com a Tajogaite durant gairebé tres mesos que va durar l'erupció.