El deliri, conseqüència freqüent de la covid greu
La por, l'aïllament i la immobilització poden contribuir als deliris als pacients connectats a respiradors
Eldeliriés un vell conegut de les unitats de Vigilància intensiva (UCI). No obstant això, la pandèmia de coronavirus ha incrementat notablement la seva presència en aquells llocs.
I és que, tal com adverteix laSocietat Espanyola de Medicina Intensiva Crítica i Unitats Coronàries (SEMICyUC), aquest quadre clínic es dona fins a un 80% de elspacients crítics amb ventilació mecànica.
Què és el deliri?
El delírium és un quadre clínic agut i transitori caracteritzat per falta d'atenció, pensament desorganitzat i alteració de la consciència. Apareix per una alteració cerebral, ja sigui primària o secundària a una malaltia sistèmica com les metabòliques, infeccioses (especialment infeccions d'orina), neurològiques, intoxicació o síndrome d'abstinència. És molt prevalent entre les persones hospitalitzades, i apareix comunament amb la retirada de fàrmacs sedants.
Les causes del deliri poden ser més complexes del que sembla a simple vista; en el cas d'aquests pacients, conflueixen una sèrie d'importants factors de risc com són el dolor, la por, l'ansietat, l'aïllament familiar, la privació de somni i la immobilització prolongada. A això s'afegeixen possibles afectacions del sistema nerviós central, ja sigui per la pròpia infecció o pels mecanismes immunològics que es posen en marxa en l'organisme per a combatre-la.
Concretament, assenyala SEMICyUC en una nota de premsa, el tipus de deliri més freqüent en els pacients de covid greu és l'hiperactiu, en el qual apareix un estat d'agitació inusual i difícil de controlar que pot portar als malalts fins i tot a retirar-se intubacions. Per aquest mateix motiu, és important dissenyar protocols d'actuació en aquests casos, que poden requerir fins i tot mesurades de contenció dels pacients per la seva pròpia seguretat.
Actuacions per a afrontar el deliri
L'organisme assenyala que els pacients amb covid greu presenten dificultats especials per a aplicar les mesures tradicionals per a controlar els deliris, degut per exemple a la sedació profunda, la dispersió dels pacients o les limitacions de visites.
Per això, proposen un paquet de mesures que inclou, entre altres, la priorització de l'analgèsia sobre la sedació, redoblar els esforços de mobilització i rehabilitació de manera precoç, l'ajust dels paràmetres de ventilació mecànica, la implementació de suport psicològic, evitar l'aïllament quan sigui possible o facilitar la comunicació del pacient amb l'entorn familiar.