El pacient zero de covid: «Mai vaig imaginar que pogués morir tanta gent»

Reconeix que va passar por i que fins que mesos després de sortir de l'hospital li van dir que estava d'anticossos «fins dalt» no es va veure totalment curat. Miguel Ángel Benítez, el pacient zero de covid a Espanya confessa a EFE que mai va pensar que la pandèmia matés a tanta gent.

Fa dos anys, el 26 de febrer de 2020, la Conselleria de Salut i Famílies va confirmar el primer cas de coronavirus detectat a Andalusia en un pacient ingressat a l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla. Es tractava del primer infectat per transmissió comunitària a Espanya, el primer contagiat no procedent dels llocs on la malaltia començava a créixer.

Benítez, que llavors tenia 62 anys, evoca en una entrevista amb l'Agència EFE com van ser aquests moments inicials. «Al principi ho vaig passar tan malament que temia una recaiguda», diu l'avui empleat de banca jubilat, qui recorda amb un cert ressentiment l'estupefacció que va sentir quan li van confirmar que estava infectat per coronavirus.

Després d'estar tres dies amb una febre molt alta el metge li va dir que veien una «cosa molt lletja» als pulmons i tot apuntava a una pneumònia. Va ingressar a l'hospital, després de dues nits en observació ho va passar «molt malament», ple de dubtes i de preguntes sobre què li podria estar passant.

Una vegada que va pujar a planta es va tranquil·litzar perquè almenys va estar «còmode» i, encara que seguia sense saber el que tenia, el fet que estigués aïllat li feia sospitar que alguna cosa ocorria. I un dia es va convertir en el pacient zero, quan la pandèmia no era encara pandèmia i quan les mostres s'emportaven a l'Hospital Carles III de Madrid.

«Quan vaig donar positiu em vaig quedar gelat», assenyala Miguel Ángel, qui a partir de llavors va començar a pensar com s'havia contagiat. Recorda amb un cert empipament que des de la Conselleria de Salut es digués que va poder haver-ho fet després d'una tabola flamenca a Màlaga en la qual van participar ciutadans xinesos.

No obstant això, tot va ser més senzill i menys exòtic: Miguel Ángel va mantenir una reunió de treball a Màlaga amb un company que pel que sembla va estar en contacte amb una família de la Xina i probablement aquí va començar tot. El nostre protagonista es va contagiar i va estar convivint malalt diversos dies amb la seva família amb el consegüent risc per a ella.

La confirmació del seu positiu va fer que Salut manés a la seva casa a 69 sanitaris que havien tingut contacte amb ell -dos van donar positiu-, al mateix temps que es va fer una recerca dels seus companys de treball i, per descomptat, a la seva família, la seva «gran preocupació», perquè des que va començar amb febre fins que va donar positiu havien passat cinc dies.

Miguel Ángel Benítez és una persona agraïda i destaca el «tracte excepcional» que va rebre dels professionals sanitaris que li van atendre perquè el va passar «realment malament» i ells van fer que la seva estada fos la «millor que es podia tenir» en aquestes circumstàncies. Després de l'infructuós resultat del tractament previ calia actuar contra la covid.

«Quan em van dir que tenia covid em vaig alleujar perquè vaig dir: almenys ja sé el que tinc», assenyala Benítez, qui a més explica que el metge li va comentar que no es preocupés «perquè ell era el primer que no estava preocupat. I això em va donar molta tranquil·litat».

Va autoritzar els metges al fet que li apliquessin un tractament experimental, que no era un altre que un antiviral que s'utilitza per a pacients de VIH, una pastilla cada vuit hores i una injecció cada 48 hores.

La injecció «era una bomba i em pujava la febre a 39 graus», segons Miguel Ángel Benítez, qui recorda que una vegada que va donar negatiu en dues proves consecutives que li van realitzar va marxar a casa amb una única consigna: estar tancat en una habitació com a precaució.

«Vaig sortir un diumenge i al divendres següent ens van confinar a tots els espanyols», compta amb resignació el pacient zero, una persona que a partir d'aquesta data es va convertir en un més dels milions d'espanyols que van sofrir el confinament per la pandèmia, i la seva única preocupació era «no tenir una recaiguda».

Miguel Ángel Benítez té posades dues vacunes -la que li corresponia en segon lloc no la hi van posar perquè ja havia passat la covid i no li va fer falta- i durant aquests dos anys ha seguit tot l'ocorregut a Espanya i al món però mai es va imaginar que «això arribés a tant».

«Hem arribat a tenir fins a mil morts diaris», recorda Benítez, qui malgrat les tragèdies que ha provocat aquesta malaltia destaca que a Espanya hi hagi un sistema sanitari «que és un luxe» perquè li ho van demostrar a ell i ho ha demostrat «malgrat tot el que ha caigut» durant aquests dos anys.

Vol creure que «això s'acaba i que la malaltia va de pas», però recomana continuar sent «prudents» perquè es tracta d'alguna cosa «que mata, i així ho ha demostrat» amb milers de persones, alguna cosa que mai es va imaginar quan es va convertir en la primera baula d'una pandèmia que ha canviat la nostra vida.