Silenciar un gen específic atenua l'augment de pes induït per la dieta, segons un estudi

Silenciar un gen específic atenua l'augment de pes induït per la dieta, segons un estudi de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). En el treball, liderat pel doctor José María Moreno, investigador del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI i CIBEROBN, s'ha detectat que aquest silenciament gènic té un efecte «directe» sobre el teixit adipós (o teixit gras) en ratolins. La investigació s'ha publicat a la revista Molecular Therapy Nucleic Acids, i ha comptat amb la col·laboració d'investigadors del Departament de Bioquímica de la Universitat de Barcelona liderats per la doctora Marta Giralt.

En els darrers 10 anys, estudis liderats pel doctor José Manuel Fernández-Real, cap del mateix grup de l'IDIBGI, i pel mateix José María Moreno, han demostrat clarament la relació entre l'obesitat i la proteïna d'unió a lipopolisacàrid bacterià (Lbp). Aquestes investigacions apuntaven a un possible rol d'aquesta proteïna en l'expansió del teixit adipós i en el guany de pes.

Per comprovar aquesta hipòtesi, en aquest nou treball s'ha investigat si la inhibició de la producció de la Lbp en el teixit adipós durant cinc setmanes té algun impacte en aquest teixit i en els paràmetres metabòlics associats a l'obesitat. Aquesta inhibició s'ha aconseguit amb una injecció directa en el teixit adipós, mitjançant la qual s'han introduït partícules virals atenuades que transporten àcids nucleics, els quals interfereixen de manera específica la producció de Lbp.

Les principals troballes de l'estudi indiquen que aquesta injecció redueix significativament l'augment de pes en els ratolins, tenint un impacte directe sobre el teixit adipós. Amb tot, els resultats suggereixen que la inhibició de la Lbp en teixit adipós podria ser una bona eina terapèutica en la prevenció dels trastorns metabòlics associats a obesitat. «Aquest estudi obre una nova via terapèutica per tractar l'obesitat utilitzant ARN petit d'interferència, que encara necessita ser optimitzada abans de plantejar assajos preclínics més avançats», remarca Moreno.