Brussel·les proposa oferir permís de residència i treball temporal a la UE als que fugen d'Ucraïna

La Comissió Europea ha proposat formalment aquest dimecres activar per primera vegada la Directiva de Protecció Temporal, que permetrà oferir permisos de residència, treball i accés a l'educació i al mercat laboral a la UE a les persones que fugen de la guerra a Ucraïna. Segons ha anunciat Brussel·les, la mesura, que han d'avalar els estats en els propers dies, beneficiarà els ciutadans amb passaport ucraïnès i els residents legals al país que no puguin tornar al seu lloc d'origen perquè tenien dret d'asil o protecció internacional. La resta de residents temporals a Ucraïna hauran de poder entrar en territori de la UE «per fer el trànsit cap als seus països d'origen». A més, la CE també recomana «relaxar» els controls fronterers.

«Tots els que fugen de les bombes de Putin són benvinguts a la UE. Oferirem protecció als que necessiten refugi i ajudarem als que busquen un camí segur per tornar cap a casa», ha assegurat la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.

El vicepresident i responsable de temes migratoris de la CE, Margaritis Schinas, ha descrit com una «decisió sense precedents històrics» la proposta d'oferir «protecció immediata a la UE als que fugen d'Ucraïna».

La comissària d'Interior, Ylva Johansson, que durant el cap de setmana ja va avançar que Brussel·les es plantejava activar la directiva, ha dit sentir-se «orgullosa» de l'actitud de la UE i el seus estats membres.

«Amb les propostes d'avui, oferirem als estats membres més eines per gestionar la crisi d'una manera ordenada i efectiva. Garantirem drets de residència, accés al mercat laboral i residència a la gent amb necessitat, i amb les noves recomanacions permetrem que els que fugen de la guerra a Ucraïna puguin entrar a la UE ràpidament, sense passar per les lentes formalitats de les fronteres», ha assegurat Johansson.

La directiva de Protecció Temporal

La directiva que proposa activar la Comissió Europea es va dissenyar específicament per tenir l'opció de donar protecció immediata a persones amb necessitats d'asil urgents. La normativa es va aprovar el 2001 després dels conflictes a Iogulsàvia i Kosovo, però mai s'ha arribat, encara, a activar.

Segons la normativa, els beneficiaris han d'aconseguir drets de residència, accés al mercat laboral, a un habitatge, a assistència social i mèdica, i als mitjans necessaris per substituir. A més, per als menors també hi ha el dret a l'accés a una educació i, per als que van sense acompanyants adults, el dret legal a tenir una custòdia.

L'objectiu, bàsicament, és reduir la burocràcia del sistema habitual de protecció internacional i no col·lapsar els sistemes estatals amb una allau de peticions d'asil. Fins ara, l'ONU calcula que ja han entrat a la Unió Europea unes 650.000 persones fugint de la guerra a Ucraïna.

A més, la directiva promou que l'acollida de les persones que fugen del conflicte sigui equilibrada entre els diversos estats membres. En aquest sentit, la Comissió Europea ja ha avançat que treballarà en una «plataforma de solidaritat» perquè els diversos països de la UE puguin coordinar-se i intercanviar informació sobre les seves capacitats per acollir ucraïnesos.

Flexibilitat a les fronteres

Aquest dimecres, la Comissió Europea també ha publicat recomanacions per flexibilitzar els controls fronterers a les zones que limiten amb Ucraïna. En aquest sentit, es permet «relaxar temporalment els controls» per circumstàncies excepcionals «per a determinades persones», especialment quan es tracta de menors. Cada estat podrà decidir quins criteris aplica en aquesta flexibilització, segons la Comissió Europea.

Així mateix, es podrà autoritzar per raons humanitàries l'entrada a la UE de persones que no compleixin completament els requisits – per exemple, que no portin el passaport, o un visat-. També es podran obrir punts fronterers addicionals en zones des d'on habitualment no es pot creuar. «Això pot ajudar a reduir els retards a la frontera en la situació actual», diu la CE.

La CE també demana als estats que facilitin la creació de corredors humanitaris per oferir un trànsit ràpid als que necessitin entrar o sortir per motius humanitaris.