Medi Ambient
Els plàstics que contaminen el mar també poden expandir espècies invasores per tot el món
Un grup d'investigadors de Barcelona conclouen que aquests elements poden ser vectors de dispersió
La presència de plàstics en la mar ajuda a la introducció d'espècies invasores perquè molts organismes marins s'adhereixen a ells i, amb aquests, són arrossegats pels corrents, segons ha demostrat un estudi liderat per l'Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC)i la Universitat de Barcelona (UB).
En el seu treball, que publica la revista MariniPollutionBulletin, els investigadors han identificat diverses espècies de petits invertebrats enganxats a fragments de plàstic d'origen antropogènic trobats tant en mostres d'aigua com en el fons marí i a les platges catalanes, una de les quals no és autòctona.
Els biòlegs han trobat adherides a plàstics 15 espècies debriozoos–un grup d'invertebrats aquàtics generalment de petita grandària–, una de les quals, la 'Arboperculatenella', no és autòctona, encara que anteriorment sí que s'havia detectat en altres sectors del Mediterrani.
«És important dur a terme un seguiment constant per a confirmar l'arribada d'aquesta i altres espècies no autòctones en hàbitats naturals o artificials de la costa catalana, ja que en un futur podrien convertir-se en invasores i contribuir a reduir la biodiversitat natural, la qual cosa fa que els ecosistemes siguin menys resilients als canvis», ha advertit l'experta enbriozoosdelICM-CSICBlancaFiguerola.
L'investigador delICM-CSICi del grup de Geociències Marines de la UB, Arnau Subías, ha explicat que han estudiat els diferents tipus de plàstics trobats i han descobert que les seves peculiaritats «poden ser rellevants per a diferenciar les comunitats adherides al plàstic, la qual cosa anomenem 'biofouling', probablement a causa de la seva estructura química o a les propietats superficials».
L'estudi revela que totes les espècies debriozoostrobades en plàstics recol·lectats del fons marí són característiques de zones menys profundes, i que la majoria d'aquests plàstics tenen densitats menors que l'aigua de mar.
SegonsFiguerola, «això evidencia que la colonització de les superfícies de plàstic per part dels diferents organismes té un paper important en l'enfonsament dels residus plàstics, per la qual cosa identificar aquests organismes pot donar-nos informació clau dels processos de dispersió i transport del plàstic en els oceans».
Així han vist que els plàstics de baixa densitat no anirien a parar als sediments del fons marí si no fos pel pes afegit dels organismes adherits a la seva superfície.
En aquest sentit, la professora del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la UB Anna Sànchez ha detallat que «la presència de diferents espècies enganxades als plàstics trobats a les platges suggereix que aquesta deposició no és permanent, i que aquestes partícules que s'han dipositat en el fons marí poden ser resuspeses pels corrents i transportades de nou a la costa com a resultat de l'acció de les ones durant els temporals».
L'estudi posa de manifest que els plàstics poden actuar com a vectors de dispersió, ja que proporcionen substrats susceptibles de ser utilitzats com a hàbitat per una gran varietat d'espècies marines i, per tant, poden acabar alterant els ecosistemes marins.
Per exemple, l'equip investigador va trobar ous de tauró gat (Scyliorhinuscanicula)adherits al plàstic, que és una cosa que mai s'havia vist i que podria tenir un impacte rellevant en la distribució geogràfica i l'hàbitat d'aquesta espècie.