La guerra amenaça amb disparar la inflació en matèries primeres estratègiques

La guerra a Ucraïna amenaça amb disparar els preus de les matèries primeres, des de les més bàsiques, com el blat o l'oli de gira-sol, a altres més sofisticades, com el pal·ladi, clau per a un sector ja en dificultats com és la indústria automobilística.

Analistes consultats per Efe coincideixen que, a pesar que un dels principals problemes del Vell Continent és la seva dependència energètica de Rússia, especialment a Bòsnia, Moldàvia, Finlàndia o Letònia, la incertesa política també passarà factura a aspectes tan quotidians com són la tecnologia i l'alimentació.

La riquesa de Rússia

En opinió de l'economista cap de Singular Bank, Alicia Coronil, el clima geopolític influeix en l'avanç dels preus d'elements com el pal·ladi, alumini o níquel, donat el pes de Rússia en la seva producció i exportació.

A aquesta circumstància apunta un recent informe de l'ICEX, que adverteix que els minerals venen representant entre el 60 i el 70% de les exportacions de mercaderies des de Rússia.

La Federació compta amb una de les bases de recursos minerals més grans del món: una sisena part de les reserves de mineral de ferro està en Kursk, prop de la frontera amb Ucraïna i a 200 quilòmetres de l'assetjada ciutat de Khàrkiv.

També destaca la bauxita, de la qual s'obté l'alumini; el cadmi, pigment en pintures; el bor, semiconductor utilitzat en reactors nuclears i en la producció d'hidrogen, energia renovable del futur, i el cobalt, freqüent en aeronàutica i present, fins i tot, en pròtesi de maluc.

Al costat d'ells, el wolframi, fonamental en medicina per la seva aplicació als raigs X, i el manganès, comú en suplements vitamínics, fertilitzants, llaunes, i component de la gasolina.

En la llista apareixen, a més dels diamants, on Rússia ostenta la primera posició mundial en producció i reserves, metalls de gran popularitat com l'or, consolidat com a refugi segur.

Segons l'Organització Mundial del Comerç (OMC), Rússia és el tercer productor mundial d'or, els principals destins del qual són el Regne Unit, el Kazakhstan i Suïssa.

No obstant això, els experts han posat el focus aquests dies en el platí i pal·ladi, dels quals el país és el segon major productor només superat per Sud-àfrica, i que exporta als Estats Units, el Regne Unit, el Japó, Alemanya i Suïssa.

L'unça de pal·ladi ha superat la cotització de l'or, i en l'última sessió els seus futurs van rondar els 2.800 dòlars, aproximant-se als màxims del passat 4 de maig (3.000 dòlars/unça), quan es va disparar per la falta de subministraments.

Obstacle per a l'Automoció

El pal·ladi és un element amb múltiples aplicacions, des de joieria a fotografia, passant per corones dentals i tècniques «in vitro».

El seu ús més conegut és en la indústria automobilística, on s'utilitza com a catalitzador en els sistemes de tractament dels gasos dels vehicles amb motor de combustió interna, per a reduir les emissions tòxiques.

Els experts incideixen en la seva escassetat i en què la Unió Europea depèn en un 40% de les importacions des de Rússia.

A la pregunta de si la producció de vehicles, castigada per la pandèmia i la crisi dels semiconductors, podria frenar-se encara més, Coronil és clara: «és un risc elevat».

I continua: «Renault ha paralitzat les seves plantes a Rússia -el seu segon mercat a Europa, amb el 18% del volum total de vendes- davant la dificultat de rebre components, i Volkswagen detindrà la producció durant uns dies en dues fàbriques alemanyes davant el retard en la fabricació de peces a Ucraïna».

Però els efectes no es limiten a Europa, ja que «s'han vist afectades empreses estatunidenques com Ford, que compta amb una 'joint-venture' amb tres fàbriques a Rússia».

I Ucraïna?

Després del declivi més pronunciat en la producció de totes les antigues repúbliques soviètiques -un 45% menys entre 1991 i 1998-, Ucraïna és el «graner d'Europa» perquè el 56% del seu territori és terra de cultiu de bona qualitat.

Només en blat, Ucraïna i Rússia representen el 14% de la producció mundial, ocupant el primer i el cinquè lloc, respectivament, i gairebé el 30% de les exportacions, assenyalen a la Universitat d'Illinois.

Ara, la situació ha causat una major volatilitat en aquestes matèries primeres, i els futurs del blat amb lliurament al maig, que es negocien a Chicago, estan en màxims de 14 anys per temor a un possible desproveïment.

Si la collita es veu obstaculitzada a Ucraïna, o si es bloquegen les exportacions, als importadors, entre ells la Xina, que depèn del seu blat de moro, els resultarà difícil reemplaçar els subministraments, avança l'expert en inversions de Mirabaud Equity Research, John Plassard.

El país també posseeix recursos imprescindibles per a la indústria. Plassard, avisa: el sector dels semiconductors, danyat encara pels colls d'ampolla a la Xina i per un fort augment de la demanda, podria sofrir més si es tallen les exportacions de neó.

Ucraïna produeix al voltant del 70% de les exportacions mundials d'aquest gas, i el 90% del qual s'utilitza per als semiconductors estatunidencs.