Diari Més

Judicial

El TSJC desestima la querella contra Vergés per les vacunes als policies estatals

El tribunal no veu cap indici contra l'exconsellera al marge de la seva posició predominant a Salut

La consellera de Salut, Alba Vergés.

consellera de Salut, Alba VergésACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha arxivat la querella contra l'exconsellera de Salut i actual vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, per no vacunar de la covid abans els policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya. No obstant, deixa la porta oberta al fet que un jutjat ordinari de Barcelona segueixi investigant el cas contra l'exdirector del CatSalut, Adrià Comella, o altres alts càrrecs no aforats. La fiscalia i sindicats policials els acusaven dels delictes de prevaricació, contra els drets dels treballadors i contra els drets fonamentals per no autoritzar la seva vacunació mentre ja ho feien els mossos d'esquadra i els policies locals entre febrer i abril del 2021.

En la seva interlocutòria, la sala civil i penal diu que «més enllà de la seva posició prevalent en l'estructura jeràrquica del Departament de Salut, no s'ha descrit cap actuació o omissió que sigui directament imputablea» a Vergés en el procés de vacunació dels agents estatals entre febrer i abril del 2021.

El ministeri públic considera que entre finals de febrer i finals d'abril del 2021 la Generalitat va prioritzar la vacunació de mossos d'esquadra i policies locals per davant dels agents de cossos estatals destinats a Catalunya. De fet, el desembre passat la sala contenciosa-administrativa del TSJC ja va dictaminar que la Generalitat havia discriminat els cossos estatals.

Segons la fiscalia, la inactivitat o retard del Departament de Salut respecte la vacunació dels cossos estatals va suposar una diferència de tracte «injustificada i discriminatòria», i no es va poder dur a terme «sense el consentiment, coneixement i aquiescència» dels dos querellats. Però la responsabilitat també es pot estendre, segons la fiscalia, a l'aleshores secretari de Salut Pública i actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon, o al director de serveis del CatSalut, Xavier Rodríguez, entre altres.

tracking