Atropellar begut un ciclista i fugir està menys penat si la víctima mor immediatament

El Tribunal Suprem ha absolt del delicte d'omissió de deure de socors a un home que va atropellar mortalment a un ciclista i va fugir sense assistir-lo perquè entén que la víctima no estava en situació de desemparament ja que va morir de forma pràcticament immediata.

La Sala penal ha dictat una sentència, a la qual ha tingut accés Efe, que estima en part el recurs de cassació del condemnat contra la resolució de l'Audiència de Ciudad Real que va ratificar la dictada pel Jutjat penal número 1 de Ciudad Real.

L'home va ser condemnat en primera instància a sis anys i sis mesos de presó per un delicte de conducció sota la influència de begudes alcohòliques amb l'agreujant de reincidència, un delicte d'homicidi imprudent i un altre d'omissió del deure de socors, si bé després de la sentència del Suprem, que l'absol d'aquest últim delicte, la condemna es redueix als tres anys i mig de presó.

Segons el relat de fets provats, el 5 de juny de 2016 l'home conduïa el seu cotxe per la CM-3165, en sentit a Herencia, dins del terme municipal d'Alcázar de San Juan, amb les seves facultats disminuïdes a conseqüència de l'alcohol.

En un moment donat, va impactar violentament contra una bicicleta que circulava pel voral dret i el ciclista del qual -que portava la corresponent armilla reflectora d'alta visibilitat- va sortir despedit cap a la cuneta.

Malgrat ser conscient de l'atropellament, va continuar la seva marxa sense preocupar-se de l'estat en què es trobava el ciclista fins a arribar al seu domicili, on va ser detingut per la Guàrdia Civil.

El ciclista va morir de forma pràcticament immediata al cop o com a màxim en els vint minuts següents i el seu cos va ser descobert hores després per un altre ciclista.

El recurs del condemnat assegura que no va tenir coneixement que havia impactat contra una persona sinó contra un animal, si bé va considerar continuar la marxa per a evitar un mal major.

A més, entén que la seva actuació no és reprovable penalment perquè la defunció pràcticament instantània del ciclista feia impossible qualsevol gènere d'ajuda, per la qual cosa considera que no hi ha delicte d'omissió del socors.

Sobre aquest tema, el Suprem entén que existeixen dues hipòtesis possibles: o que la defunció del ciclista fos immediat, o que el mateix tingués lloc durant els següents vint minuts.

La Fiscalia assenyala que ni el Jutjat penal ni l'Audiència van identificar i van prendre en consideració tal dubte «potser perquè han entès que el tipus penal existeix amb independència que la víctima estigués viva o hagués mort. Però tal dubte únicament pot resoldre's a favor del reu».

D'aquesta manera, continua la Sala, «si la víctima va morir de forma pràcticament immediata al cop, no pot afirmar-se que la mateixa es trobés en situació de desemparament i en perill manifest i greu», per la qual cosa s'absol al condemnat del delicte d'omissió del deure de socors, encara que manté la resta de la condemna.

La sentència compta amb el vot particular d'un magistrat que considera que sí que degué condemnar-se a l'acusat per aquest delicte, perquè quan es va escapolir no sabia si estava viu o mort, però que en haver mort en l'acte, aquest delicte quedaria en temptativa.