Vigilar l'aigua alerta de problemes de salut, com a abús de fàrmacs o virus

Vigilar lesaigüesresiduals d'una ciutat pot ajudar a anticipar futurs problemes de salut pública, perquè permet detectar des de la presència d'un virus en la població abans que aquest es manifesti (com en el cas de la covid) o conèixer si existeix un abús de fàrmacs, com poden ser els antibiòtics o els ansiolítics.

Així s'ha posat de manifest durant la trobada informativa organitzada per l'Agència EFE juntament amb l'empresa Global Omnium per a analitzar la importància del control de les aigües residuals com a font d'informació sobre l'estat de salut de les ciutats.

L'Ajuntament de València va ser pioner a l'hora d'utilitzar l'eina SARS GOanalytics, creada per Global Omnium i que permet detectar les restes genòmiques de covid en les aigües residuals encara en fases molt incipients, i fins i tot quan els malalts són asimptomàtics.

Però la recerca pot anar molt més allà, i aquesta empresa ja treballa en altres aplicacions, a través del projecte Talaia, l'objectiu principal de la qual és desenvolupar una eina que permeti avaluar la salut de la població i la qualitat de l'aigua a través d'anàlisi de contaminants emergents, especialment, virus i fàrmacs.

Es poden detectar «tots aquells patògens que una persona excreti per la femta o l'orina», explica la directora tècnica del laboratori de GOlab, Carina González, el laboratori del qual treballa amb la tècnica de PCR quantitativa per a realitzar les analítiques de l'aigua.

L'origen del projecte

El projecte Talaia va sorgir a finals de 2020 quan van veure que el Sars GOanalytics «havia donat un resultat real i havia servit per a la ciutadania». Llavors, «ens plantegem ampliar les línies d'estudi», assenyala la doctora en Biomedicina i Biotecnologia i responsable d'R+D de Serveis en Global Omnium, Ester Méndez.

Aquestes anàlisis poden ajudar a detectar el ressorgiment d'altres malalties o problemes en la població, com per exemple l'abús de fàrmacs com els ansiolítics o antibiòtics, una cosa «molt important avui dia» per la possibilitat que els bacteris es facin resistents als antibiòtics.

«El 2030 o 2050 hi haurà molts problemes amb resistències antimicrobianes i molts dels antibiòtics que s'estan usant ara deixaran de ser eficaços», adverteix Méndez.

L'abús dels antibiòtics fa que en els medis naturals comencin a sorgir bacteris resistents a uns certs fàrmacs, i «d'aquí el problema», perquè si ens contagiem amb alguna d'aquests bacteris resistents no hi haurà tractament efectiu contra elles, ha afegit.

A més del desenvolupament de biosensors per a detectar algun d'aquests contaminants, també treballen en el desenvolupament d'una eina molecular que permeti avaluar la qualitat de les aigües continentals i marines, analitzant alguns indicadors biològics, la qual cosa «permetria fer un pas més enllà en el desenvolupament d'un nou sistema de detecció primerenc i un control més global de la qualitat de l'aigua».

Com funciona la tècnica?

Per a detectar les diferents substàncies en l'aigua s'instal·len en diversos punts de la xarxa de clavegueram uns biosensors que permeten detectar in situ determinats contaminants (aquells que s'hagi decidit per endavant).

Es tracta d'uns elèctrodes a la superfície dels quals s'adhereixen uns receptors que reconeixen un microorganisme o contaminant concret, de manera que quan l'aigua passa per aquí, si aquest microorganisme o contaminant és present, s'uneix als receptors i s'emet un senyal elèctric.

Així ho assenyala Ester Méndez, qui precisa que, a més, aquest senyal que s'emet és «quantificable», és a dir, que es pot saber si hi ha més o menys càrrega d'aquest microorganisme o contaminant.

Això permet «detectar moltes coses», com el ressorgiment de malalties -des de virus com el SARS-CoV-2 o el de la grip-, el consum de fàrmacs, com a antibiòtics o antiinflamatoris per a localitzar un problema d'automedicació, o fins i tot estupefaents, la qual cosa pot ajudar les administracions a prendre decisions o establir campanyes de conscienciació o prevenció.

Més enllà de la tecnologia

«El sensor és fantàstic i et dona un munt de dades, però això l'has de rebre i interpretar-ho», assenyala el CEO de Global Omnium, Dionisio García, qui destaca que darrere de la tècnica hi ha «molt de coneixement».

Assegura que és necessari tenir aquestes xarxes de comunicació que et permeten rebre diàriament la informació, però també es precisa «el programari per a analitzar aquestes dades i convertir-los en informació i alarmes», a més de personal especialitzat capaç de fer-ho.

La regidora del Cicle Integral de l'Aigua, Elisa Valía, indica que aquesta tècnica no busca saber exactament quanta gent hi ha contagiada, sinó conèixer si hi ha «més o menys concentració» d'un virus o un altre microorganisme.

Es pot veure com evoluciona una realitat i si el consum d'un fàrmac o la presència d'un microorganisme s'incrementa o es redueix en un determinat lloc, la qual cosa pot permetre implementar polítiques correctores.