La medicina en 2035: més mèdics per a pacients crònics i menys pediatres

El 2035, la població espanyola, amb menys nens i més vells, requerirà del Sistema Nacional de Salut una plantilla mèdica renovada amb menys pediatres i més especialistes en malalties cròniques associades a l'envelliment i a pacients pluripatològics complexos.

Així ho revela l'informe «Oferta-Necessitats d'Especialistes Mèdics 2021-2035», presentat pel Ministeri de Sanitat, que constata per als pròxims tres lustres canvis en la demanda de sanitaris suscitada per una caiguda de la població de 0 a 14 anys de tres punts, del 14,3 al 11,3% i d'una pujada, altres tres punts, dels majors de 75 anys, del 9,8 al 13%.

Aquest informe, realitzat per l'equip EcoSalud de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, constata que les especialitats amb major dèficit actual coincideixen amb les de major necessitat futura.

Així, segons figura en l'estudi «Model de simulació de metges especialistes a Espanya 2021-2035», les especialitats que actualment pateixen més dèficit de metges i que caldrà potenciar en els pròxims anys són: medicina de família i comunitària (83,6%), anestesiologia i reanimació (76,3%), geriatria (75%), psiquiatria (67,3%) i radiodiagnòstic (63%).

Al costat contrari, amb superàvit de recursos se situen, en aquests moments, anàlisis clíniques i bioquímica (28,8%), cirurgia cardiovascular (27,8%), medicina interna (27,1%), cirurgia toràcica (18,9%) i obstetrícia i ginecologia (18%).

Segons l'estudi, l'any 2027 serà un punt d'inflexió. Aquest any hi haurà un dèficit global de 9.000 metges degut especialment a la falta d'especialistes en medicina de família i comunitària pel que s'apel·la a prendre decisions que evitin arribar a 2028 en aquesta situació.

Els metges de família, l'especialitat envellida

La medicina de família mereix atenció. Pel costat de la demanda, segons el panell d'experts, és una especialitat que tant al moment actual com a futur manté un perfil de «alta necessitat».

Pel costat de l'oferta, és la segona especialitat més envellida, amb els majors percentatges de professionals de 60 i més anys (33%) i de 50 i més anys (60%).

La taxa de reposició és molt justa i el problema s'aguditza perquè hi ha un gran nombre de metges de família que opten per exercir en el sector sanitari privat o en la medicina d'urgències.

Segons els autors de l'estudi, per a cobrir les places que no s'aconsegueixen ocupar, principalment en zones rurals i petites ciutats, «no n'hi ha prou amb convocar més places MIR o homologar títols estrangers».

Apel·la l'informe a impulsar un pla d'incentius dirigit a aquesta especialitat en línia amb altres països de la UE que han posat en marxa polítiques d'atracció i retenció de professionals per a abordar aquests desequilibris, en zones rurals i petites i mitjanes ciutats.

Pediatria és una altra especialitat que també està tenint problemes de cobertura en atenció primària, però el pronòstic és diferent.

Segons l'estudi, Espanya ha optat per un model en centres d'atenció primària que requereix un ràtio molt superior de pediatres que en la major part de la UE. Els pediatres joves cobreixen molt aviat les places d'hospital, on treballa pràcticament la meitat d'aquests professionals, però no les d'atenció primària.

A curt termini, segons el panell d'experts, el dèficit es pot solucionar amb canvis organitzatius «i a llarg termini, donades les projeccions demogràfiques, no existirà el problema».

En els próxims anys es necessitaran metges d'altres països

Entre aquestes decisions, l'estudi proposa, a curt termini, augmentar les places MIR en determinades especialitats i promoure la immigració de metges formats en altres països.

Les migracions de metges tenen un important paper en el sistema de salut a Espanya. En 2021, segons recull l'informe, la resposta del mercat a la necessitat de metges va suposar l'homologació de 4.293 títols. En aquest sentit, Espanya té l'avantatge de ser atractiva per als metges llatinoamericans, que no s'enfronten a barreres de llenguatge.

També estan les migracions de metges espanyols cap a altres països que són qualitativament importants pel que representen -»inversions en capital humà els retorns del qual es recullen fora»- però que quantitativament representen un número molt petit en relació amb el total d'egressats anuals en Medicina.

Sosté l'estudi que és necessari obrir un debat tant per a flexilibilizar l'homologació de títols com per a satisfer la demanda interna per a ingressar en el grau de Medicina, el més demandat de l'ensenyament universitari a Espanya i que actualment compta amb un 'numerus clausus' molt alt, «i amb una gran rigidesa a la baixa».