Dia 19 d'invasió: nova negociació i més perill d'internacionalització

Dia dinovè de la invasió russa d'Ucraïna: russos i ucraïnesos tornaran a negociar, aquesta vegada per videoconferència, amb l'objectiu de posar fi a les hostilitats, mentre que el perill d'escalada en el conflicte s'ha incrementat amb el bombardeig d'una instal·lació militar molt propera a la frontera amb Polònia i per la presumpta ajuda militar i econòmica sol·licitada a la Xina per part de Moscou.

Tant russos com ucraïnesos han deixat caure els últims dies que ha millorat una mica el clima de les negociacions i que, segons membres de la delegació russa, «podem parlar d'un progrés significatiu». El president ucraïnès, Volodomir Zelenski, ha afirmat que el seu objectiu és assolir una reunió amb el seu homòleg rus, Vladimir Putin.

Mentrestant, després del bombardeig rus a una instal·lació militar ucraïnesa a tan sols 25 quilòmetres de la frontera polonesa, una nova informació dóna incertesa sobre una escalada més gran en el conflicte: segons funcionaris nord-americans citats per la premsa, Rússia ha sol·licitat a la Xina suport militar i assistència econòmica, cosa que suposaria un canvi important al panorama geopolític internacional sorgit d'aquesta guerra.

Aquest dilluns, delegacions de la Xina i els Estats Units es reuneixen a Roma per parlar de la invasió d'Ucraïna i de la seguretat a tot el món.

Així es presenta el dinovè dia d'invasió:

Nova ronda de negociacions: El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha afirmat que l'objectiu de la delegació d'Ucraïna a les negociacions amb Rússia és aconseguir una reunió amb el seu president, Vladímir Putin. Ha dit que representants dels dos països parlen cada dia a través de videoconferències i ha afegit que l'objectiu és obtenir garanties efectives per a la pau i la seguretat.

«La nostra delegació té una tasca clara: fer tot el possible perquè es faci una reunió de presidents, una reunió que, estic segur, la gent està esperant», ha subratllat Zelenski.

Tant russos com ucraïnesos han deixat caure els últims dies que ha millorat una mica el clima de les negociacions. «Comparant les posicions de la part russa i ucraïnesa al començament de les negociacions i avui podem parlar d'un progrés significatiu», ha assegurat aquest diumenge el cap del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma (Cambra baixa) russa i membre de la delegació russa a les negociacions de pau, Leonid Slutski, segons les agències russes.

Rússia sol·licita a la Xina suport militar i assistència econòmica: Segons alts funcionaris nord-americans citats pels mitjans d'aquest país, aquesta petició, que inclou fins i tot drons, suposaria un canvi important en el panorama geopolític internacional sorgit d'aquesta guerra.

Segons aquests funcionaris, citats entre altres mitjans per la CNN i The New York Times, la Xina podria haver donat ja una resposta i han afirmat que si es dona aquesta assistència, podria canviar la «situació de les forces» sobre el terreny i ser un contrapès en les dures sancions imposades a l'economia russa per part d'occident.

The New York Timesha indicat que Moscou també ha demanat a la Xina suport econòmic addicional per ajudar a contrarestar el cop que han suposat per a l'economia russa les dures sancions imposades pels Estats Units i els països europeus i asiàtics.

Però la Xina diu que no «ha sentit res» d'això: En un comunicat citat també per la CNN, el portaveu de l'ambaixada xinesa a Washington, Li Pengyu, ha dit que «no havia sentit mai res d'això» i ha expressat la seva preocupació per la «situació a Ucraïna» i que continuarà proporcionant ajuda humanitària a aquest país.

Liu ha dit que «la prioritat ara és evitar que la situació es tensi o que se surti de control... La Xina demana exercir la màxima moderació i prevenir una crisi humanitària massiva».

La pugna diplomàtica entre la Xina i els EUA: Representants de Seguretat i d'Afers Exteriors dels Estats Units i la Xina es reuniran a Roma per analitzar l'impacte de la invasió russa a Ucraïna sobre la seguretat a Europa i a tot el món.

La delegació dels Estats Units estarà encapçalada per l'assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, i la xinesa pel director de l'Oficina de la Comissió d'Afers Exteriors, Yang Jiechi. Els representants dels governs dels EUA i la Xina també parlaran sobre els esforços actualment en marxa per gestionar la competència entre els dos països.

Els bombardejos que s'acosten a la frontera amb Polònia: El Govern dels Estats Units ha lamentat que Rússia hagi apostat per escalar el nivell de conflicte de la seva invasió a Ucraïna amb l'atac diumenge contra una base militar a Iavoriv, a tan sols 20 quilòmetres de la frontera amb Polònia.

L'Ambaixada dels EUA a Kíev va emetre un missatge en què va dir «deplorar» l'atac de l'Exèrcit rus del cap de setmana contra el Centre Internacional per al Manteniment de la Pau i la Seguretat a Ucraïna, on havien treballat instructors nord-americans.

El Departament de Defensa dels Estats Units ha indicat que l'atac suposa una expansió dels objectius militars russos a la guerra. «Clarament, des d'una perspectiva d'atacs aeris, els russos estan ampliant els objectius militars», ha indicat el portaveu del Pentàgon, John Kirby, en una entrevista amb el canal de televisió ABC.

Preocupació nuclear: L'agència nuclear de l'ONU ha mostrat aquest diumenge la seva preocupació per la situació del personal de l'antiga planta nuclear de Txernòbil, que ha deixat de fer tasques de manteniment i reparació d'equips a causa de la situació d'estrès i fatiga en què es troba.

En un comunicat, l'OIEA indica que el regulador nuclear ucraïnès el va informar que el personal de la central «ja no feia tasques de reparació i manteniment d'equips relacionats amb la seguretat, en part a causa de la seva fatiga física i psicològica després de treballar sense durant gairebé tres setmanes».

L'exèrcit rus ocupa i controla des del 24 de febrer passat l'antiga planta de Txernòbil, al nord de Kíev, on el 1986 es va produir l'accident nuclear més gran de la història.

Rússia assegura que té prou fons per pagar el seu deute: El ministre de Finances rus, Anton Siluanov, ha assegurat aquest dilluns que el seu país disposa dels fons necessaris per afrontar el seu deute públic, de manera que ha desmentit les afirmacions que apuntaven el contrari a causa de les sancions en resposta a la seva invasió dUcraïna.

«Tenim la quantitat necessària de fons per complir les nostres obligacions. La congelació de comptes en moneda estrangera del Banc de Rússia i del govern de la Federació Russa només es pot considerar com la intenció que tenen alguns països estrangers d'organitzar una fallida artificial» de Rússia, ha assegurat el ministre en un comunicat que publica l'agència russa Ria Novosti.

L'economia de la UE: Els ministres d'Economia i Finances de la zona de l'euro debaten aquest dilluns el rumb que han de prendre les seves polítiques pressupostàries el 2023 davant una invasió d'Ucraïna, que amenaça d'alentir el creixement i postergar la normalització de la política fiscal que preveien emprendre després de dos anys de pandèmia.

Institucions comunitàries i governs insisteixen que és aviat per quantificar l'impacte de la crisi sobre l'economia europea, però donen per fet que alentirà el creixement i que l'augment dels preus de l'energia elevarà encara més la inflació. I això es produeix just quan els governs intentaven consolidar les finances públiques després de dos anys d'estímuls davant de la pandèmia, que van disparar deute i dèficit.