Educació
Un 25% dels alumnes d'ESO van empitjorar en matemàtiques durant la pandèmia
Les conseqüències a Espanya van ser menors que en altres països que van trigar més a reobrir les escoles
classe, alumnes, curs, escola, institut, mascareta, pandèmia, professor
Els alumnes que van cursar Segon d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) el 2021, afectats pel primer any de la pandèmia de la Covid-19, van aprendre un 25% menys de matemàtiques que els estudiants del mateix curs dos anys abans. És la conclusió principal de l'estudi Pèrdua d'aprenentatge després d'un any de pandèmia, el primer d'aquest tipus que es realitza a Espanya, publicat per la Fundació Cotec per a la innovació i el Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade (EsadeEcPol).
L'estudi es basa en dades de les avaluacions externes de diagnòstic realitzades per l'Institut Basc d'Avaluació i Recerca Educativa (ISEI-IVEI) el març del 2021. En aquestes hi van participar tots els estudiants de segon de l'ESO del País Basc. Els resultats es van comparar, d'una banda, amb els obtinguts per aquests mateixos alumnes el 2017 i, de l'altra, amb els que van obtenir dos anys abans (el 2019) els alumnes que van realitzar la mateixa prova llavors.
Atesa la política similar de tancament i reobertura escolar aplicada a totes les comunitats autònomes, els autors de l'estudi consideren raonable pensar que la magnitud de la pèrdua d'aprenentatge va ser molt similar a la resta dels territoris (on no es disposa de dades d'avaluacions a pandèmia, o bé no tenen la qualitat necessària per establir comparacions).
La pèrdua d'aprenentatge a Espanya, si bé és rellevant, és inferior -prop de la meitat- a la registrada a altres països de l'OCDE (amb dades de juny o setembre de 2020). En aquest sentit, els autors opinen que aquest menor impacte és perquè les escoles espanyoles van estar tancades menys temps que a l'exterior.
Impacte de la pèrdua
L'informe mostra que les escoles de titularitat pública van perdre més aprenentatge que les concertades, alhora que, entre els centres concertats, van resistir millor els que tenien un percentatge més alt d'alumnes amb un nivell alt d'aprenentatge previ a la pandèmia.
Alumne per alumne, en canvi, s'observa que com més alt era el nivell abans de la pandèmia, més gran va ser la pèrdua d'aprenentatge. Ni el nivell socioeconòmic mitjà dels centres ni el dels alumnes no va ser determinant, segons reflecteix l'estudi.
D'altra banda, el document recull dades sobre el benestar socioemocional dels alumnes durant la pandèmia, procedents d'una enquesta específica realitzada per ISEI-IVEI. Els alumnes més desafavorits socioeconòmicament i amb un nivell d'estudis pitjor previ a la pandèmia són els que més deteriorats van patir en el seu benestar socioemocional.
Anàlisi de la resposta política
Cotec i EsadeEcPol publiquen també el document Polítiques i pràctiques per afrontar la pèrdua d'aprenentatge. En aquest, els autors analitzen les línies d'actuació comunes entre les administracions públiques nacionals i internacionals, així com les àrees menys ateses.
La majoria de les administracions van coincidir a reforçar l'ensenyament a primària i secundària, a matemàtiques i llengua, a donar suport socioemocional als alumnes, atendre les famílies i l'entorn, oferir tutories individualitzades i oferir extraescolars complementàries.
Entre els reptes pendents, l'estudi destaca les mancances en avaluació i monitorització, en la formació dels docents per atendre la diversitat, en mesures específiques per a la FP o en el desenvolupament de pràctiques inclusives als centres.