Un test no invasiu servirà per detectar la síndrome de l'intestí irritable

L'Hospital Vall d'Hebron i l'empresa biotecnològica Goodgut faran un estudi per poder implementar un test que diagnostica la síndrome de l'intestí irritable de forma no invasiva. El test, anomenat Raid-dx, utilitza una mostra de femta per detectar la malaltia i, segons la Vall d'Hebron, és el primer mètode de diagnòstic no invasiu pel que fa a la síndrome de l'intestí irritable. L'estudi es durà a terme amb 300 pacients amb símptomes de la malaltia. Segons l'empresa que ha desenvolupat el test, la seva aplicació permetrà evitar el 30% dels testos actuals i reduirà el temps necessari per fer el diagnòstic al pacient. La síndrome de l'intestí irritable fa patir restrenyiments o diarrees freqüents i afecta un 11% de la població europea.

Goodgut, l'empresa desenvolupadora d'aquest test no invasiu i que pertany al grup gironí Hipra, assegura que la implementació del Raid-dx estalviarà el 30% dels testos actuals perquè aquests només serveixen per descartar altres malalties, mentre que el seu test serveix per diagnosticar «en positiu» la síndrome de l'intestí irritable.

A més, aquest instrument permet discriminar aquesta síndrome d'altres malalties inflamatòries intestinals com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn, que presenten una simptomatologia similar.

En aquest estudi, individus prèviament diagnosticats amb la malaltia en qüestió i d'altres que presentin simptomatologia en el moment de començar l'estudi, formant un total de 300 pacients, seran sotmesos al test RAID-Dx per tal d'avaluar el rendiment clínic de l'instrument. A més, es mesurarà l'impacte en la qualitat de vida del pacient en base a la millora en la rapidesa del diagnòstic i l'accés al tractament, així com l'estalvi que pot representar.

La síndrome de l'intestí irritable és un trastorn funcional de l'intestí que provoca restrenyiment i diarrees amb bastanta freqüència. Actualment afecta entorn de l'11% de la població europea i es troba dins el rànquing de les 10 malalties més difícils de detectar, allargant-se el diagnòstic entre 1 i 5 anys.