Dia 22 d'invasió: avança la negociació, però segueixen els combats

En el vint-i-dosè dia d'invasió russa d'Ucraïna, la perspectiva d'un acord per a un alto el foc sembla acostar-se, segons la part ucraïnesa, que reconeix, però, que la negociació és àrdua.

Però més de tres setmanes després de l'inici de l'operació militar especial de Rússia a Ucraïna, les forces armades russes se centren en el front sud, especialment a Mariúpol i Zaporiyia, i no cessen la seva ofensiva malgrat les negociacions en marxa amb Kíev.

Les últimes hores, la baralla diplomàtica entre els Estats Units i Rússia s'ha centrat en si el president rus, Vladimir Putin, és «un criminal de guerra», com el va definir el president dels Estats Units, Joe Biden. Qualificatiu que el Kremlin ha titllat d'«inacceptable».

Aquestes són els últims esdeveniments i les claus del vint-i-dosè dia d'invasió russa d'Ucraïna:

Zelenski recorda les prioritats d'Ucraïna en la negociació: El president ucraïnès, Volodomir Zelenski, ha recordat aquest dijous que les seves prioritats en les negociacions que el seu Govern manté amb Rússia «són absolutament clares: fi de la guerra, garanties de seguretat, sobirania, restauració de la integritat territorial, garanties reals per al nostre país i protecció real per al nostre país».

Segons Mikhail Podolyak, assessor del president ucraïnès, en unes declaracions recollides per les agències russes, les negociacions amb Rússia avancen «molt àrduament» però s'acosta un acord.

En una entrevista televisada amb el canal Ucraïna-24, Podolyak va reiterar que el seu país ja no aspira a un procés d'ingrés a l'OTAN, i va explicar en canvi que Ucraïna espera formar algun tipus d'aliança amb cinc o set països que estarien «legalment obligats a salvaguardar la seguretat d'Ucraïna».

Zelensky va afirmar dimarts que Ucraïna accepta ja que no es convertiria en membre de l'OTAN, i va afegir que Kíev necessita noves formes de cooperació amb els països occidentals i certes garanties de seguretat.

Vladimir Putin és un «criminal de guerra», segons Biden: El president dels Estats Units va anomenar aquest dimecres «criminal de guerra» Putin per les seves tàctiques militars «bàrbares» durant la invasió d'Ucraïna. «Ell és un criminal de guerra», va dir Biden en resposta a la pregunta d'una periodista durant un acte a la Casa Blanca. Fins ara, el Govern nord-americà havia evitat fer servir aquest terme per referir-se a Putin.

La portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, va dir que el president «estava parlant des del cor i en relació amb el que ha vist per televisió».

I Rússia el titlla d'inacceptable: El portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov, va dir a l'agència russa Sputnik que «aquesta retòrica és inacceptable». «Considerem aquesta retòrica del cap d'Estat, les bombes de la qual van matar centenars de milers de persones a tot el món, inacceptable i inexcusable», va declarar Peskov.

Més de 7.000 soldats russos morts: És el que diuen les agències d'intel·ligència dels EUA, esmentades pel diari The New York Times. El diari novaiorquès diu que les agències consideren conservadora la xifra de 7.000 víctimes mortals entre les files de l'exèrcit rus.

Funcionaris del Pentàgon van dir al diari que quan el 10% dels membres d'una unitat militar moren o resulten ferits, aquesta unitat ja no és capaç de dur a terme accions de combat.

Segueixen els bombardejos:

- a Kíev: Almenys una persona ha resultat morta aquesta matinada i tres ferides després de caure diversos fragments d'un míssil rus enderrocat per les forces ucraïneses sobre un bloc d'apartaments del districte de Darnitski de Kíev.

- a Mariupol: efectius russos van bombardejar aquest dimecres un teatre que servia de refugi centenars de persones residents d'aquesta assetjada ciutat ucraïnesa, cosa que ha causat un nombre encara indeterminat de víctimes, segons fonts ucraïneses. Serhiy Orlov, vicealcalde de Mariupol, va assegurar que al teatre s'amagaven entre 1.000 i 1.200 persones. Els russos van negar haver tingut res a veure amb l'incident.

- Segons els EUA, des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna el 24 de febrer passat, Rússia ha llançat més de 980 míssils contra el territori ucraïnès.

Alliberen l'alcalde de Melitopol: Volodímir Zelenski ha anunciat aquest dijous que l'alcalde de Melitopol, Ivan Fedorov, capturat per l'exèrcit rus el 11 de març passat, ha estat alliberat. Aquesta ciutat està situada entre la sitiada Mariúpol i l'ocupada Jerson. Un dia després de la captura de Fedorov, l'administració regional de Zaporiyia va nomenar Galina Danilchenko nova alcaldessa.

Discurs de Zelenski davant el Parlament alemany: El president ucraïnès es dirigirà aquest dijous de forma virtual al Parlament alemany, igual que va fer dimecres davant el Congrés dels EUA i ha anat fent amb anterioritat a altres parlaments occidentals per continuar «lluitant per més suport per a Ucraïna, per més pressió sobre Rússia».

Zelenski demana als Estats Units «zona d'exclusió aèria», però li donen drons: Volodímir Zelenski, va clamar aquest dimecres per l'establiment d'una zona d'exclusió aèria a Ucraïna, una sol·licitud a la qual els EUA van respondre amb l'enviament d'un centenar de drones armats i nous sistemes antiaeris. Aquests drones, dels quals no se n'ha proporcionat més detalls, serviran segons el Pentàgon per «assertar un cop a Rússia».

La Casa Blanca va precisar després en un comunicat que seran 100 els «sistemes aeris tàctics no tripulats» que s'enviaran a Ucraïna, dins d'un paquet que inclou a més 800 nous míssils antiaeris Stinger, cosa que elevarà a més de 1.400 els proporcionats a aquest país el darrer any.

Segueix la preocupació per les centrals nuclears: La central nuclear de Zaporiyia, presa fa dotze dies per les tropes russes, ha perdut una de les línies de subministrament elèctric, encara que en queden dues que garanteixen que els sistemes de seguretat segueixin operatius, va informar l'agència atòmica de l'ONU.

Vuit dels quinze reactors nuclears a Ucraïna continuen operatius i els nivells de radiació es mantenen dins dels nivells normals, segons l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA).

Sobretot a Txernòbil: El personal de Txernòbil, on el 1986 es va produir l'accident nuclear més greu de la història i on encara s'emmagatzema material radioactiu, treballen sense descansar des que l'Exèrcit rus va atacar i va prendre la instal·lació el 24 de febrer. «Segueixo greument preocupat per les circumstàncies extremadament difícils en què es troba el personal ucraïnès», va declarar el director de l'OIEA, Rafael Grossi, en un comunicat.