Els municipis amb més de 20.000 habitants tindran Zones de Baixes Emissions

Les Zones de Baixes Emissions -la restricció de circulació de vehicles antics contaminants- s'estendran a tots els municipis de Catalunya de més de 20.000 habitants al 2025, segons un document signat aquest divendres pel Govern i els ajuntaments: l'Acord per la millora de la qualitat de l'aire. Segons la llei estatal, els municipis de més de 50.000 habitants i els de més de 20.000 amb nivells alts d'emissions ja estaven obligats a aplicar-ho, però el document del Govern inclou els de més de 20.000 habitants amb cotes baixes de contaminació.

La implementació de la ZBE -que fins ara només existia a l'àrea metropolitana de Barcelona- serà gradual: al 2023 i 2024 s'establirà l'àmbit d'aplicació i al 2025 s'aplicarà de forma efectiva.

Abans d'acabar el primer semestre de l'any 2023, els municipis de més de 50.000 habitants hauran de tancar el document on s'estableixin les condicions de la Zona de Baixes Emissions: és a dir, quins vehicles podran circular per la ciutat, en quins horaris i, si n'hi ha, quines recompenses es donaran als que desballestin cotxes contaminants.

La resta de municipis, els que tenen entre 20.000 i 50.000 habitants, hauran de definir aquest plec abans que acabi el primer semestre de l'any 2024. La implementació definitiva començarà el 2025, preveient períodes d'adaptació abans de començar a multar els infractors.

«Aquesta ha de ser una transició justa», ha dit la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, en l'acte celebrat aquest divendres al Palau de Pedralbes per presentar el nou Acord per la qualitat de l'aire a Catalunya. Un document que han signat el Govern, la seixantena de municipis afectats per la implantació de la ZBE i entitats com PIMEC, UGT, el Port de Barcelona i l'Aeroport de Barcelona.

Jordà ha dit que en aquesta ampliació de les ZBE s'han tingut en compte «criteris socioeconòmics» per no deixar a ningú enrere, però no ha detallat quins instruments estan previstos per materialitzar aquest compromís.

En aquest acord, els signants s'han compromès a reduir, com a mínim, un 15% les emissions d'òxids de nitrogen d'aquí a l'any 2025. «És el que fa qualsevol país modern del món», ha dit el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, al Palau de Pedralbes, esdevingut recentment la segona seu del Govern de la Generalitat.

Una subvenció de 6 milions d'euros

«El Govern entén que la qualitat de l'aire és una prioritat pel país», ha manifestat Jordà, que ha afegit que l'objectiu d'aquesta decisió és fer dels municipis catalans «un lloc més habitable».

Jordà ha defensat que qualsevol canvi estructural en el territori, com l'establiment de noves ZBE, ha de passar «pels ajuntaments del país». Per això ha anunciat que el departament convocarà properament una subvenció de 6 MEUR per ajudar els municipis en la transició energètica i que 4 d'aquests milions s'assignaran aquest any 2022.

En el mateix sentit, Puigneró ha explicat que el 2017 es va signar el primer acord per la qualitat de l'aire de la conurbació de Barcelona i que ara «calia que això arribés a tot el país».

També ha explicat que la conselleria ha fet recentment un estudi per analitzar l'efecte del teletreball en la contaminació i han constatat que si Catalunya aposta per un model mixt entre la feina presencial i telemàtica, es podrien reduir les emissions de carboni en un 25%.

A part de la implantació de les ZBE, l'acord per la qualitat de l'aire també preveu estendre a tot Catalunya la Zona de Protecció Especial de l'Ambient Atmosfèric, fins ara circumscrita a Barcelona, i crear una Taula de Qualitat de l'Aire de Catalunya, conformada per tots els signants de l'acord i amb la missió de vetllar pel seu compliment.

Altres cares de la transició: combustibles no contaminants i més xarxa ferroviària

A més de Puigneró i Jordà, fins a set representants d'entitats i institucions que han firmat l'Acord per la qualitat de l'aire han explicat des de quina vessant ho faran.

Damià Calvet, president del Port de Barcelona, ha explicat que treballen per electrificar els molls per tal que els vaixells no consumeixin combustibles fòssils mentre estan atracats al Port. La presidenta de l'Aeroport de Barcelona, Sonia Corrochano, ha defensat que ells estan dedicant molts esforços a estudiar la viabilitat de l'hidrogen com a combustible pels avions i ha celebrat que a dia d'avui tota l'energia que es gasta a l'aeroport és d'origen renovable.

En representació del món municipal han parlat l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, i l'alcalde de Manresa, Marc Aloy. Aquest darrer ha explicat una de les apostes de la ciutat per ser més sostenibles: convertir quatre quilòmetres de la xarxa ferroviària de mercaderies en una línia de metro que entri a Manresa des dels afores. «L'objectiu és que la gent de la comarca que ve a la capital, aparqui als afores i vagi fins al centre en metro», ha completat el batlle.

Marta Farrés, per la seva part, ha criticat que l'Ajuntament de Barcelona vulgui posar peatges per reduir el volum de vehicles que entren a la ciutat i ha argumentat que en tot cas el peatge s'hauria d'aplicar tant als que entren a la ciutat com als que en surten.