Primer transplantament amb cèl·lules mare pròpies en un pacient amb esclerosi múltiple

Els equips d'Hematologia –ICO Girona- i de Neurologia del Trueta de Girona ha realitzat amb èxit el primer transplantament amb cèl·lules mare pròpies en un pacient amb esclerosi múltiple a les comarques gironines. Es tracta d'un tractament «excepcional» que fins ara només s'havia realitzat a Barcelona i que està indicat per a un nombre molt reduït de persones –aproximadament, una a l'any- amb una malaltia molt agressiva i que no responen als fàrmacs convencionals.

El procediment es va fer el 2 d'agost i set mesos després el pacient, Àlex Ramírez, no ha patit cap nou brot i no ha tingut noves lesions inflamatòries. «Abans no podia moure'm gaire i no podia parlar quasi i ara començo a parlar més i em puc moure millor», detalla.

Li van diagnosticar la malaltia l'abril del 2020, en plena explosió de la pandèmia de la covid-19. Amb els primers símptomes, l'Àlex va acudir a l'hospital de Campdevànol i de seguida el van derivar al Trueta. El van hospitalitzar i li van començar a administrar el tractament més eficaç, 'a priori', en la majoria de pacients però, tot i que inicialment, va tenir una resposta favorable, amb els temps la malaltia va guanyar activitat. «Se'ns en estava anant de les mans i havíem de fer alguna cosa», explica el seu neuròleg, Gary Álvarez.

Previ consens amb la comunitat mèdica, van acordat sotmetre el pacient a un transplantament autòleg de cèl·lules mare. O el que és el mateix: un transplantament amb les seves pròpies cèl·lules mare. Es tracta d'un procediment àmpliament utilitzat per la càncers de sang, com la leucèmia o els limfomes, que també s'ha mostrat eficaç en altres malalties autoimmunes amb la voluntat de fer una mena de «reinici» al sistema immunològic per «fer que s'oblidi del que ha fet fins ara i no ataqui de nou les cèl·lules».

Es tracta, però, d'un tractament molt «excepcional» perquè són molt pocs els pacients que s'hi poden sotmetre. De fet, la majoria de persones que pateixen aquesta malaltia responen amb èxit als tractaments farmacològics convencionals però alguns –uns pocs- s'han de sotmetre a aquest procediment, molt més complex, que requereix d'ingrés i amb riscos d'infecció en les primeres fases.

«A Catalunya és fa, com a molt, a un pacient a l'any perquè són pacients que passen per tots els tractaments i és necessària una selecció prèvia on, a més, no presentin altres patologies associades.... Aquest és el primer que es fa fora de Barcelona», ha explicat l'hematòloga Rosa Coll.

Cap brot en set mesos

I els resultats, d'entrada, són bons. En el cas de l'Àlex, durant aquests set mesos no ha tingut cap nou brot ni tampoc han aparegut noves lesions inflamatòries a la ressonància. De fet, Álvarez explica que l'objectiu del tractament no és la «regressió de la malaltia» sinó la seva estabilització i «la reducció de l'estrès inflamatori». A través de la rehabilitació, però, l'Àlex ha aconseguit recuperar certa mobilitat i també la parla. «Em sento molt bé», assegura.

Hi ha pocs estudis sobre l'evolució en els pacients que s'han sotmès a aquest tipus de tractaments però el darrer que s'ha publicat, amb un seguiment de deu anys, conclou que en la majoria l'activitat no evolucionava i, per tant, la malaltia es mantenia estable.