El Pla de Comunicació Quàntica reforçarà la ciberseguretat a Espanya

El Pla Complementari de Comunicació Quàntica, dotat amb 73 milions d'euros, dels quals 54 seran aportats pel Ministeri de Ciència i Innovació, permetrà impulsar el desenvolupament i la implementació de les tecnologies quàntiques i reforçar la ciberseguretat a Espanya.

Aquest Pla, presentat ahir per la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, és un dels vuit plans posats en marxa pel Govern espanyol i les comunitats autònomes per a impulsar la recerca en àrees estratègiques.

La comunicació quàntica és una tecnologia en desenvolupament que té l'objectiu d'enviar missatges xifrats aprofitant les propietats dels fotons (partícules de llum) per a assegurar la seguretat de les comunicacions i la protecció de dades en àrees tan sensibles com l'atenció sanitària, els serveis públics o el subministrament elèctric.

Per a blindar la transmissió d'aquesta informació dels atacs dels hackers, la comunicació quàntica envia missatges xifrats entrellaçant fotons, però si algú intenta entrar en el sistema, aquests se separen i el missatge es perd.

Per a desenvolupar aquest Pla, el Ministeri, el País Basc, Catalunya, Galícia, Comunitat de Madrid, Castella i Lleó i el Consell Superior de Recerques Científica (CSIC) treballaran per a crear una infraestructura de comunicació d'alta seguretat a Espanya, donar suport a la indústria quàntica europea i impulsar un nou sector industrial amb noves empreses en els àmbits digital i de ciberseguretat.

En la seva intervenció, la ministra ha subratllat el caràcter col·laboratiu d'aquest projecte que s'ha construït a partir de les aportacions individuals de cada comunitat autònoma fins a formar «un projecte moltíssim més ric» que contribuirà als objectius de tot el país i a la ciència a Espanya.

El Pla es dirigeix a un sector estratègic dins de les tecnologies quàntiques de segona generació, que es basa en la capacitat de manipular sistemes quàntics individualment, alineant-se d'aquesta manera amb algunes de les iniciatives d'I+D+I més ambicioses de la Unió Europea, com el «Quàntum Flagship» i la creació d'una xarxa quàntica paneuropea (EuroQCI).

EuroQCI s'ha dissenyat per a desplegar una xarxa basada en enllaços terrestres i satèl·lit que connectarà, d'una banda, a entitats, empreses, administracions i usuaris; i, per una altra, a ordinadors, simuladors i sensors quàntics, per a transportar informació i serveis.

A més del Pla de Comunicació Quàntica, el Govern i les comunitats autònomes gestionaran altres set plans que, en conjunt, mobilitzaran 444,8 milions d'euros fins a 2025, el 64% aportats pel Ministeri de Ciència i el 36% restant per les comunitats autònomes.

Cadascun d'ells compta amb la participació d'almenys quatre comunitats autònomes i estarà coordinat per l'Estat i per una comunitat.

Morant ha recordat que aquests plans involucraran a més de 200 centres de recerca i universitats, en els quals treballaran més de 2.000 científics i tècnics de tot el país.

A més, aquests programes dedicaran 152 milions d'euros a nou personal, la qual cosa «suposarà la contractació de més de 1.000 investigadors i tècnics», ha subratllat.

En 2021 es van aprovar els quatre primers Plans Complementaris, dedicats a les àrees d'energia i hidrogen renovable, ciències marines, comunicació quàntica, biotecnologia i, en els pròxims dies, està previst que el Consell de Ministres aprovi la resta, dirigits a les àrees d'agroalimentació, astrofísica i física d'altes energies, materials avançats i biodiversitat.

Morant ha assenyalat que aquests programes són una innovació en la política científica del nostre país i «una magnífica excusa per a traslladar el missatge que estem convençuts que la ciència i la innovació seran les úniques palanques per a generar un futur millor que passa per ser una Espanya més verda, més digital, més cohesionada social i territorialment i més igualitària».

En l'acte també han participat el conseller d'Educació de País Basc, Jokin Bildarratz Sorron; el director general de Recerca de Catalunya, Joan Gómez Pallarès; el vicepresident segon i Conseller d'Economia, Empresa i Innovació de Galícia, Francisco Conde López; la viceconsrllera d'Universitats i Recerca de Castella i Lleó, Pilar Garcés Garcia; i el viceconseller d'Universitats, Ciència i Innovació de Madrid, Fidel Rodriguez Batalla.