La teràpia que permet tractar tumors resistents

El càncer és una de les principals causes de mortalitat en el món, i per la seva complexitat suposa un repte especialment difícil per a la ciència. En els últims temps, no obstant això, són molts els que treballen en el desenvolupament de teràpies poc convencionals i que no obstant això estan aconseguint resultats prometedors.

Activar un fàrmac mitjançant sensors moleculars

Ara, un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia, a San Francisco, ha aconseguit detenir el creixement d'alguns tumors especialment resistents al tractament aprofitant un fàrmac que ja estava aprovat per al seu ús clínic, però que emmalaltia de problemes importants.

Com expliquen en la revista científica Journal of Experimental Medicine, els tumors enfront dels quals aquesta tècnica resulta eficaç són aquells que compten amb una mutació en el gen RAS, una condició que és present en ni més ni menys que un 25% de les morts per càncer.

Ja existien tractaments que havien aconseguit detenir el creixement d'aquests tumors, com el fàrmac cobimetinib, però atès que inhibien el creixement i la replicació cel·lular i afectaven teixits no cancerosos, provocaven efectes secundaris molt seriosos, a vegades intolerables.

No obstant això, els autors d'aquest treball han explotat una característica peculiar de les mutacions al gen RAS, i és que aquest tipus de cèl·lules tumorals tendeixen a concentrar una forma altament reactiva del ferro, el ferro ferrós. La idea era emprar aquestes altes concentracions per a indicar quines cèl·lules atacar a un d'aquests fàrmacs eficaços contra aquesta forma de càncer però amb efectes adversos severs.

Per a aconseguir tal cosa, van combinar el fàrmac en qüestió (cobimetinib) amb un petit «sensor molecular» que ho fes activar-se només davant la presència de cèl·lules amb òxid ferrós.

Potencial en teràpies combinades

Tant en els models in vitro com en models animals, el medicament resultant d'aquesta combinació aconseguia evitar els efectes secundaris del cobimetinib, amb el que a més permetia l'administració de dosis majors, sense reduir la seva eficàcia antitumoral.

El millor, no obstant això, és que la toxicitat reduïda permetia la combinació de la nova fórmula amb altres fàrmacs sinèrgics, la qual cosa obre la porta a teràpies combinades que podrien ampliar encara més la seva eficàcia.

A més, l'ús de sensors moleculars que reaccionin només davant determinades molècules podria ser aplicable a altres medicaments amb problemes de toxicitat, com uns certs antibiòtics.

Sigui com sigui, exemplifica els beneficis de buscar solucions originals en la lluita contra el càncer més enllà de les línies de tractament tradicionals. Aquests enfocaments no sols tenen el potencial de millorar la supervivència dels pacients, sinó també de disminuir el sofriment associat moltes vegades al propi tractament.