Dermatòlegs alerten del repunt de la sarna arran de la pandèmia

Els casos de sarna estan en augment a nivell nacional arran de la pandèmia de la covid-19, un repunt que els dermatòlegs atribueixen a la dificultat d'accés dels afectats als serveis d'atenció primària durant el confinament, l'increment de les reunions socials en domicilis i les retallades en Sanitat de l'última dècada.

La sarna, també coneguda com escabiosis, és una malaltia de la pell causada per l'àcar sarcoptes scabiei que se situa en la capa més superficial de la pell de tot el cos, a excepció de la cara i el cap, i el principal símptoma del qual és la picor i la inflor, que segons un estudi de l'Hospital Universitari Miguel Servet de Saragossa s'està donant un augment arran de la pandèmia que preocupa els dermatòlegs.

«La sarna sempre ha estat, no és que alguna cosa que s'hagi anat o que hagi tornat, però és veritat que abans era una cosa molt esporàdica i ara veiem que és molt més freqüent», assenyala en declaracions a Efe el coordinador del Grup d'Epidemiologia i Promoció de la Salut de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), Eliseo Martínez.

L'expert planteja que els canvis d'hàbits durant el confinament i les reunions socials en els domicilis han pogut influir, així com la dificultat d'accedir als metges de família durant els mesos de confinament, que van fomentar que «es contagiés amb major facilitat, sense tractaments ni prevenció».

«El sistema està sobrecarregat amb la pandèmia, els pacients estan tenint més difícil arribar al metge amb el que es triga més a diagnosticar i a tractar-se», assenyala Martínez, que afegeix que «tot el temps que el pacient està amb la malaltia està contagiant».

A Espanya no es dona un seguiment epidemiològic d'aquesta malaltia com ocorre amb el covid, el VIH o la sífilis, per la qual cosa al no portar un registre dels casos positius, «la sarna no surt de la consulta de dermatologia i de l'historial clínic de cada pacient», assenyala Martínez, la qual cosa impedeix conèixer xifres exactes.

Segons dos informes del Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) i del Centre Nacional de Medicina Tropical (CNMT) de l'Institut de Salut Carles III publicat el mes de novembre passat, la sarna ja estava en augment des de 2014 i s'observa una tendència creixent d'ingressos hospitalaris en els últims anys.

Els seus investigadors atribuïen aquest augment a les «retallades en els serveis socials i sanitaris», a més del «empitjorament de les condicions de vida per la crisi econòmica de 2008».

Els dermatòlegs alerten que la sarna pot ser un problema de salut pública, ja que pot afectar qualsevol persona i no s'ha demostrat que hi hagi major prevalença en cap franja d'edat, classe social, econòmica o cultural.

«És una infecció com qualsevol altra i tots tenim el risc de contreure-la en algun moment», assenyala Martínez, que demana combatre el gran estigma associat que apareix per falta d'higiene, i això és «rotundament fals».

La major part dels casos es dona en famílies amb diversos convivents en el mateix domicili, residències d'ancians i hospitals i el seu tractament es basa en l'aplicació d'una crema des del coll fins als peus durant un dia, acció que es repeteix als 7 dies per a acabar amb les freses del paràsit.

L'expert recomana rentar la roba, llençols i qualsevol teixit a 60 graus o guardar-la en bosses de plàstic entre 8 i 10 dies en aquelles llars on s'ha donat un cas o se sospita d'ell.

Martínez recalca que la sarna no genera immunitat, per la qual cosa es pot generar un «cercle viciós» que es contagiïn membres d'una mateixa família de manera constant si no s'acudeix als professionals sanitaris.