Aquest és el símptoma comú de l'infart que més augmenta les possibilitats de morir

En determinades patologies, com els infarts de miocardi o els ictus, actuar amb rapidesa és clau per a reduir al màxim els danys, i per a això és fonamental ser capaços d'identificar els símptomes en el moment en el qual apareixen. No obstant això, a vegades només pensem en alguns més coneguts i obviem altres més subtils però igual d'informatius.

Així, en el cas de l'infart, potser tots pensem immediatament en el dolor al pit. En canvi, hi ha un altre símptoma freqüent que, per contra, s'associa a una mortalitat més elevada: la falta d'alè o dispnea.

Un 24% de probabilitats de morir durant l'any següent

I és que, segons conclou un estudi presentat aquest dissabte en el congrés ESC Acute Cardiovascular Care 2022, organitzat per la Societat Europea de Cardiologia, les persones que presenten aquest signe com el principal en el moment de patir un infart agut de miocardi tenen tan sols un 76% de probabilitats de continuar vius un any després, mentre que els qui tenen com a símptoma dominant el dolor de pit aconsegueixen el 94%.

I és que la dispnea i la fatiga extrema eren més comuns en dones, pacients d'edat avançada i persones amb altres condicions com a hipertensió, diabetis, malaltia renal o malaltia pulmonar; grups tots ells de major risc en esdeveniments cardiovasculars. Així, segons expliquen els autors del treball, no és que el símptoma causi l'augment de la mortalitat, sinó més aviat que tendeix a indicar una situació de major risc.

Concretament, els investigadors van analitzar la incidència diversos símptomes relativament atípics de l'infart agut de miocardi amb elevació del segment ST (com són la dispnea, el dolor en el ventre o en el coll o les pèrdues transitòries de la consciència), en quina mena de pacients es donen, i a quines conseqüències s'associen, comparant-los en tot cas amb el dolor en el pit.

Per a això, van emprar una àmplia cohort (4.726 pacients) amb una edat mitjana de 68 anys i un 71% d'homes. Entre ells, la dispnea va ser el segon símptoma més comú, després del dolor al pit.

Com hem assenyalat, els pacients amb dispnea com a símptoma principal tenien de mitjana major edat que els qui presentaven dolor al pit (75 anys vs 68 anys, respectivament), tenien més probabilitats de ser dones (42% vs 29%) i tenien majors probabilitats de tenir hipertensió, diabetis, malaltia renal crònica o malaltia pulmonar obstructiva crònica.

Quant a les conseqüències, els qui presentaven dificultat per a respirar tenien una taxa de supervivència a un any del 76%, enfront del 94% del grup amb dolor al pit, i un 24% de probabilitats de tornar a haver de ser ingressats per problemes cardiovasculars l'any següent de l'accident (en comparació, els pacients amb dolor al pit només tenien un 15% de probabilitats).

Amb tot, ajustant els factors de risc, la falta d'alè no predeia un risc major de morir, la qual cosa porta als autors a assenyalar que la major mortalitat no és conseqüència directa del símptoma, sinó més aviat de les condicions de risc que la dispnea prediu.

En qualsevol cas, afirmen que l'important és conscienciar als professionals de la necessitat de considerar el diagnòstic d'infart agut de miocardi fins i tot quan el quadre clínic del pacient no inclogui el dolor de pit, o no estigui principalment caracteritzat per aquest.