Dia 26 d'invasió: Ucraïna rebutja l'últimàtum de Rússia a Mariúpol

Comença el vint-i-sisè dia d'invasió, amb la situació desesperada a la ciutat de Mariúpol, al sud-est d'Ucraïna, assetjada i bombardejada per Rússia, que ha donat a les forces ucraïneses un termini fins al migdia d'aquest dilluns perquè l'abandonin, proposada rebutjada pel govern ucraïnès, que l'ha qualificada de «deliri».

Segons Mijail Mizintsev, cap del Centre de Control de la Defensa Nacional de Rússia, les forces ucraïneses que deposin les armes podran abandonar Mariúpol d'una manera «segura i sense que la seva vida corri perill» i que si això es compleix a partir del migdia podran entrar combois humanitaris amb aliments, medicaments i articles de primera necessitat tant de Kíev com de territoris de l'est del país, que no estan sota el control.

Però Ucraïna ha rebutjat la proposta: la viceprimera ministra i cap del Ministeri de Transports i Comunicacions d'Ucraïna, Iryna Vereshchuk, ha dit al diari en línia Ukrayinska Pravda aquesta matinada que no poden «parlar sobre el lliurament d'armes. Ja hem informat a la part russa sobre això», ha afegit.

Es va respondre a Moscou que «en lloc de passar el seu temps a (redactar) 8 pàgines de carta, simplement obri el corredor» humanitari perquè puguin sortir els civils, ha dit la ministra, que va qualificar la proposta de «deliri».

«Van enviar la mateixa carta a l'ONU, al Comitè Internacional de la Creu Roja i esperaven que les organitzacions internacionals reaccionessin i comencessin a pressionar Ucraïna. Això no passarà. El CICR i l'ONU entenen que és una manipulació de Rússia i que està prenent persones com a ostatges», ha respost la viceministra al diari.

La situació de Mariúpol: Unes 400.000 persones han estat atrapades a Mariúpol durant més de dues setmanes enmig d'intensos bombardejos que han tallat els subministraments centrals d'electricitat, calefacció i aigua, segons fonts locals, i que han destruït la majoria de la ciutat.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va qualificar aquest diumenge el setge de Mariúpol com «un acte de terror que serà recordat als segles propers».

Diumenge, les autoritats van denunciar el bombardeig rus d'una escola d'art que servia de refugi per a 400 civils, inclosos ancians, dones i nens.

Perill per als nens: Fins a sis milions de nens atrapats a Ucraïna afronten un «perill imminent» en incrementar-se al país el nombre d'atacs de tropes russes contra hospitals i col·legis, segons adverteix Save The Children.

En el seu informe, l'organització indica que hi ha àrees urbanes d'Ucraïna que han estat bombardejades repetidament reduint els carrers a runa i alerta que almenys 464 escoles i 43 hospitals han resultat danyats.

Els bombardejos incessants han forçat almenys un de cada cinc nens ucraïnesos -més d'1,5 milions- a deixar el país i gairebé sis milions de menors continuen a Ucraïna, molts refugiats dins d'edificis sota atac, cosa que els deixa vulnerables, amb perill de resultar ferits o morts, així com privats d'aliments, aigua neta i cures sanitàries.

Estats Units posa en dubte la voluntat negociadora de Rússia: els Estats Units van posar aquest diumenge en dubte la voluntat del Kremlin per trobar una sortida negociada al conflicte d'Ucraïna a tres dies que el president, Joe Biden, visiti Europa per abordar amb els seus aliats la invasió russa de territori ucraïnès.

En una entrevista amb la cadena CNN, la diplomàtica va criticar que «els russos no s'han inclinat per cap possibilitat d'una solució negociada» i va assegurar que les converses «semblen unilaterals».

Biden prepara el viatge a Europa: El president dels Estats Units, Joe Biden, prepara el viatge a Europa d'aquesta setmana, en què coordinarà amb els seus aliats europeus la resposta a la invasió russa d'Ucraïna. Dijous participarà en una cimera de l'OTAN, una altra de la UE i una del G7.

«El viatge se centrarà en el suport al poble ucraïnès davant de la invasió del president (de Rússia, Vladímir) Putin, però no hi ha plans per a un viatge a Ucraïna», va aclarir. En entrevista amb la cadena nord-americana NBC, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va assegurar que la cimera servirà de «plataforma per demostrar unitat en el suport a Ucraïna», però també per «prevenir un conflicte directe entre l'OTAN i Rússia».

Però el plat fort de la gira serà la visita a Polònia del proper 25 de març: La portaveu del Govern nord-americà, Jen Psaki, va informar que Biden viatjarà a Varsòvia des de la capital belga per reunir-se amb el seu homòleg polonès, Andrzej Duda.

Biden viatjarà a Polònia, país veí d'Ucraïna i membre de l'OTAN, tot just dues setmanes després de la visita de la vicepresidenta, Kamala Harris, que va anunciar a Varsòvia el lliurament de 50.000 milions de dòlars a Ucraïna i el desplegament de dues bateries de sistemes antimíssils Patriot a territori polonès.

La Xina diu que no arma Rússia: L'ambaixador de la Xina als Estats Units, Qin Gang, va afirmar aquest diumenge que el seu país no envia «armes ni munició» a Rússia ni Ucraïna, enmig dels rumors del suposat suport xinès a la invasió russa.

«Hi ha molta desinformació sobre el suport militar de la Xina a Rússia. Ho neguem. El que està enviant la Xina són medicines i sacs de dormir. No enviem armes ni munició a cap de les parts», va assegurar el diplomàtic en una ntrevista amb la cadena CBS. Així mateix, Qin Gang va afirmar que la Xina «està en contra de la guerra» i que farà «tot el que calgui per desescalar aquesta crisi», si bé va refusar condemnar la invasió.

El president dels Estats Units, Joe Biden, va advertir divendres en una videotrucada al seu homòleg xinès, Xi Jinping, de les «conseqüències» per a la Xina si ofereix «suport material» a Rússia en la invasió d'Ucraïna.

L'impacte a l'agricultura de la UE: Els ministres d'Agricultura de la Unió Europea (UE) debatran aquest dilluns mesures per afrontar les conseqüències de la guerra a Ucraïna sobre l'àmbit agroalimentari, mentre que Espanya, recolzada per dotze països, demanarà a Brussel·les accions europees per pal·liar l'impacte dels preus del combustible al sector pesquer.

Ucraïna era abans de la invasió militar russa un important exportador de cereals i oleaginoses, com el blat, el blat de moro o el gira-sol, però la guerra ha paralitzat les vendes dels productes agrícoles ucraïnesos, especialment rellevants per a l'alimentació del bestiar. La Comissió Europea està preparant mesures de suport al sector primari de la UE com a ajuts a l'emmagatzematge privat de la carn de porc, l'ús de la reserva de crisi o la possibilitat de realitzar cultius a terres en guaret.