Descobreixen un tractament que millora el pronòstic de l'esclerosi múltiple
Una investigació amb ratolins obre la porta a noves formes d'afrontar la malaltia
Una família de Reus amb pocs recursos necessita una cadira de rodes i una grua de mobilització
L'esclerosi múltiple és un exemple molt significatiu de malaltia autoimmune: és a dir, és una condició en la qual el sistema immune ataca a teixits del propi organisme, concretament en aquest cas a neurones. A l'ésser el propi cos el que «s'ataca a si mateix», tractar-la és tot un desafiament.
Ara, un treball publicat en el mitjà especialitzat Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) proposa una solució que aprofita aquesta similitud del sistema immunològic amb una màquina de Rube Goldberg.
I és que, tal com expliquen els autors, en totes les condicions en les quals una condició autoimmune afecta al sistema nerviós central, existeix una sèrie de passos que les cèl·lules han de complir per a poder ingressar a aquest. Concretament, la preocupació en aquest cas estava a trobar de quina forma les cèl·lules immunes aconsegueixen travessar les meninges, tres membranes que protegeixen l'encèfal i la medul·la espinal i que limiten seriosament el pas de substàncies al seu interior.
Encara més específicament, els investigadors sospitaven que un factor de transcripció amb funcions en la senyalització immune (un tipus de proteïna implicat en l'expressió genètica) anomenat STAT5 podia estar sofrint en l'esclerosi múltiple una reacció en cadena que acabés indicant a les cèl·lules T (cèl·lules immunes) que ataquessin el sistema nerviós central.
Per a provar això, van prendre dos grups de ratolins i van modificar genèticament un d'ells de manera que la proteïna STAT5 no pogués iniciar aquesta reacció en cadena; després, van injectar a tots dos cèl·lules T reactives a la mielina (una substància que embolica les cèl·lules nervioses i que es deteriora en l'esclerosi múltiple).
El resultat va ser que els que havien estat modificats genèticament van desenvolupar una forma molt més lleu de la malaltia que el grup de control, d'acord amb la predicció dels autors.
S'obre la a nous tractaments
Això podria suposar la superació del principal escull a l'hora de desenvolupar teràpies eficaces contra l'esclerosi múltiple, que era eldesconeixement dels seus mecanismes concrets.
De fet, obre la porta a un nou enfocament terapèutic que, més enllà del simple alleujament simptomàtic o l'alentiment de la malaltia passaria perinterrompre de diverses formes la reacció en cadenaque la desencadena, potencialment evitant (o minimitzant molt significativament) el seu progrés.
Fins i tot, els investigadors creuen que les troballes podrien ser claus en elabordatge d'altres malalties autoimmunes, que podrien ser provocades per reaccions en cadena similar a la trobada en el cas de l'esclerosi múltiple.
Amb tot, cal subratllar que el treball descriu un experiment dut a terme ara com aranomés en animals(ratolins), per la qual cosa faria falta encara un bon volum de recerca en la mateixa direcció perquè pogués traduir-se en una teràpia d'ús humà.