Tribunals
Un jutjat reconeix a una empleada de la llar l'assegurança de desocupació
És la primera vegada que un jutge reconeix el dret d'una empleada de la llar a cotitzar per a l'assegurança de desocupació
Un jutge dictamina que la Policia no pot multar el consum o la tinença d'haixix dins d'un cotxe
El Jutjat contenciós administratiu 2 de Vigo ha emès una sentència que per primera vegada reconeix el dret d'una empleada de la llar a cotitzar per a l'assegurança de desocupació.
A la sentència, el jutge aplica així la doctrina que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va establir el passat 24 de febrer, que la normativa espanyola no pot excloure de les prestacions de desocupació a les empleades de la llar per ser discriminatori i contrària al dret comunitari, per la qual cosa el Govern ja s'ha compromès a adequar l'ordenament legislatiu en el sentit de la sentència delTJUE.
Després de plantejar una qüestió prejudicial davant elTJUEabans de pronunciar-se sobre aquest assumpte, el jutge estima parcialment el recurs interposat per l'afectada enfront de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), a la qual condemna a «remoure sense demora els obstacles que impedeixin o dificultin aquest dret».
La fallada, contra el qual no cal presentar recurs ordinari, explica que la impossibilitat de la recurrent de ser beneficiària de la prestació per desocupació, en cas que sobrevingui aquesta contingència, deriva de l'absència de previsió per a la seva cotització.
A més, destaca que les dades estadístiques aportades per la recurrent reflecteixen que l'«especialitat del règim laboral d'empleades de llar comprenia a dones en percentatges pròxims al 100% dels afiliats».
Per això, subratlla que aquesta «realitat numèrica»suposa «un desequilibri rellevant, que situa a les treballadores en desavantatge considerable respecte del col·lectiu professional masculí».
La resolució al·ludeix a la «paradoxa»que laTGSSpretengui «justificar la manca de l'acció protectora en matèria de desocupació en aquest règim especial en l'objectiu de conservació dels nivells d'ocupació en aquest àmbit».
Per això, indica que ha de ser possible «aconseguir totes dues finalitats», és a dir, una acció protectora que cobreixi la desocupació d'una banda i per l'altre el «manteniment»i «augment de l'ocupació regular en el sector, amb total bel·ligerància respecte de les relacions laborals opaques».
La sentència també aborda els «efectes col·laterals negatius»derivats per a la treballadora de la Llei General de la Seguretat Social, en advertir que «no se cenyeixen a l'absència de la prestació per desocupació».
Així, indica que «perquè la treballadora pugui tenir accés a determinades ajudes socials orientades a col·lectius d'aturats, caldrà que hagués esgotat la prestació per desocupació, de manera que per no haver-la percebut mai, estaran tancades aquestes altres portes de protecció social», la qual cosa aprofundeix en una «desigualtat de tracte respecte d'altres treballadors».
L'estimació de la demanda és parcial perquè no acull la pretensió de la part actora, que sol·licitava una projecció retroactiva, és a dir, que des de la presentació de la seva sol·licitud administrativa, el 8 de novembre del 2019, se li permetés exercir el seu dret a cotitzar per a la cobertura per la contingència de desocupació, ara reconeguda.