Zelenski reclama que la gent s'aixequi contra Rússia després d'un mes d'invasió

Comença el vint-i-novè dia d'invasió russa d'Ucraïna: el president ucraïnès, Volodomir Zelenski, ha demanat al món que «s'aixequi contra la guerra», just quan fa un mes d'hostilitats.

El 24 de febrer del 2022 Rússia va iniciar la invasió d'Ucraïna. I just un mes després els països occidentals reafirmaran la seva unitat i la seva estratègia davant del president rus, Vladimir Putin, en diverses cimeres a Brussel·les, en què es parlarà de sancions i de rearmament.

Els líders de l'OTAN recolzaran aquest dijous a la seva cimera extraordinària a Brussel·les l'emplaçament de quatre nous batallons multinacionals a Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària; els líders de la UE parlaran amb el president dels Estats Units, Joe Biden, sobre noves sancions econòmiques; i el G7 (els països més rics) discutirà sobre les conseqüències de la guerra.

Les operacions sobre el terreny continuen, sobretot a les direccions est, sud-est i nord-est, segons l'alt comandament ucraïnès, que reconeix una important activitat aèria russa amb més de 250 vols d'aeronaus en les últimes 24 hores, sent Kíev, Kharkov i Txernigov els principals objectius.

Aquests són els principals esdeveniments en el vint-i-novè dia d'invasió:

Zelenski demana al món que s'aixequi contra Rússia per commemorar el primer mes d'invasió: el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, mitjançant un vídeo emès aquesta matinada, ha demanat la unitat d'Europa i el món contra la guerra de Rússia. «Es compleix un mes des que Rússia va envair Ucraïna. El seu pla original d'envair-nos va fallar», ha dit el líder ucraïnès al vídeo de Telegram, des del carrer, amb el seu xandall verd oliva habitual i parlant de vegades en anglès.

«Us demano que us aixequeu contra la guerra, just ara, 24 de març, en complir-se un mes de l'inici de la invasió, ara i després, en suport d'Ucraïna, de la pau i la llibertat (...) des de casa vostra , oficines, universitats. Fer-los veure i sentir. Tots junts per aturar la guerra», ha emfatitzat.

El rearmament: Els líders de l'Aliança preveuen «reforçar la postura de l'OTAN a tots els dominis, terra, mar i aire. Amb grans augments de les nostres forces a la part oriental de l'Aliança», va anunciar el secretari general de l'Aliança, Jens Stoltenberg, en una roda de premsa a la vigília de la cimera.

«El primer pas és el desplegament de quatre nous batallons», cosa que significa que l'Aliança tindrà en total vuit batallons multinacionals al flanc oriental, «del mar Bàltic al mar Negre», va explicar Stoltenberg, comptant amb els batallons que ja va situar als tres països bàltics i Polònia després de l'annexió russa de Crimea el 2014.

- El Govern suec va anunciar aquest dimecres la decisió de fer un segon enviament d'armament a Ucraïna, després d'haver autoritzat el 26 de febrer passat un primer carregament per valor de 37,7 milions d'euros. «Suècia doblarà la contribució a les forces armades d'Ucraïna amb 5.000 armes antitanc addicionals i amb equipament per retirar mines», va escriure la ministra d'Exteriors Ann Linde al compte de Twitter.

- El primer ministre britànic, Boris Johnson, anunciarà aquest dijous un nou paquet d'ajuda militar i financer per a Ucraïna, que inclou l'enviament de 6.000 míssils addicionals. Amb els nous 6.000 míssils, entre els quals hi ha projectils antitancs, el Regne Unit dobla el subministrament d'aquestes armes fins a més de 10.000. De moment, les autoritats britàniques ja han subministrat 4.000 armes antitanc a l'Exèrcit ucraïnès, inclosos míssils NLAW i Javelin, que poden disparar-se per una sola persona des de l'espatlla i que segons el parer dels analistes han causat estralls entre les tropes russes.

Danys a la xarxa sanitària ucraïnesa: La xarxa sanitària a Ucraïna ha registrat 64 atacs, amb 15 morts i 37 ferits, des de l'inici de la guerra amb Rússia fins al 21 de març, ha denunciat aquest dijous l'Organització Mundial de la Salut (OMS) . «Això equival a dos o tres atacs al dia. Condemnem aquests atacs en els termes més durs possibles», va assenyalar en un comunicat OMS-Europa, que no atribueix l'autoria dels mateixos ni especifica a quines zones s'han produït.

Aquests incidents són «una violació de la llei humanitària internacional», encara que una tàctica «comú» a la guerra, va lamentar el màxim representant de l'OMS a Ucraïna, Jarno Habicht, que va emfatitzar que la sanitat «no és ni hauria de ser mai un objectiu».

Nova derrota diplomàtica de Rússia: El Consell de Seguretat de l'ONU va rebutjar aquest dimecres una resolució proposada per Rússia sobre la situació humanitària a Ucraïna, un text que les potències occidentals van denunciar com un intent cínic de tapar la seva agressió contra el país veí. Únicament la Xina va donar suport a la seva iniciativa, mentre que els altres tretze membres del Consell de Seguretat es van abstenir en bloc.

«És veritablement inacceptable que Rússia tingui el valor de presentar una resolució demanant a la comunitat internacional que resolgui una crisi humanitària que només Rússia ha creat», va dir l'ambaixadora dels Estats Units, Linda Thomas-Greenfield.

Expulsions de diplomàtics: el Govern dels Estats Units va confirmar dimecres que la seva ambaixada a Moscou ha rebut una llista de diplomàtics declarats persones no grates pel Ministeri rus d'Exteriors. «Aquest és l'últim pas inútil i improductiu de Rússia a la nostra relació bilateral», va lamentar un portaveu del Departament d'Estat en un comunicat.

Els EUA van decidir a principis d'aquest mes expulsar un funcionari rus que treballava per a les Nacions Unides i que acusava d'actuar com a «agent d'intel·ligència» per a Moscou. Abans, Washington havia declarat persones no grates a dotze diplomàtics de la missió russa davant l'ONU als que va acusar d'«espionatge» i als que va donar fins al 7 de març perquè abandonessin el país.

Crims de guerra: Estats Units ha conclòs que les tropes russes han comès crims de guerra a Ucraïna, una afirmació que pot portar a enjudiciaments penals a corts nord-americanes i a altres processos a nivell internacional. El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, va anunciar aquest dimecres en un comunicat que el Govern havia acabat la revisió interna sobre el que va passar a la envaïda Ucraïna i pot determinar que «membres de les forces russes han comès crims de guerra a Ucraïna».

Blinken va informar que la revisió interna s'ha basat en dades de les agències d'intel·ligència i informació pública.