La guerra d'Ucraïna fa un tomb en un mes a l'alimentació mundial

La guerra d'Ucraïna ha desestabilitzat en un mes els mercats agrícoles i està obligant a fer canvis polítics per a salvar el proveïment d'aliments i esmorteir els preus.

Després de complir-se un mes de la invasió russa, les alarmes sobre les seves conseqüències en l'agricultura, la pesca i l'alimentació igualen, o fins i tot superen, les alertes deslligades durant la pandèmia als països desenvolupats.

La reducció de matèries primeres d'Ucraïna i de Rússia pot desembocar en fams, pèrdues econòmiques per a la indústria i encarirà el menjar.

La Unió Europea (UE) i els seus Governs, entre ells l'espanyol, es veuen obligats a trepitjar l'accelerador per a donar solucions.

Aquestes són les lliçons obtingudes i els efectes del primer mes de guerra per a l'agricultura i l'alimentació.

La importància de Rússia i Ucraïna

Ucraïna i Rússia destaquen entre els principals exportadors de matèries primeres.

Rússia proporciona el 16% de les exportacions de blat i Ucraïna el 10%, segons dades del Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA, en les seves sigles en anglès) de 2021-2022, processats per la Fundació Bertelsmann.

Ucraïna lidera la producció i exportació mundial de gira-sol, amb un 30% i un 50% del total, respectivament; en blat de moro és el sisè productor i el quart exportador (amb el 17%) i en blat destaca la seva cinquena posició com a exportador (12%).

En segona posició se situa Rússia en les produccions de gira-sol (25% del total mundial), ordi i en les exportacions de blat (17% del total), gira-sol (25%), si bé en producció bladera ocupa el segon lloc.

Espanya, país deficitari en cereals, compra a Ucraïna el 27% de les seves importacions de blat de moro i el 62% de les de gira-sol.

Prespectives a Espanya

El secretari general de la patronal de comerciants de cereals (Accoe), José Manuel Álvarez, declara que a Espanya el proveïment està garantit fins a maig o juny, però les existències són inferiors que les habituals d'aquestes dates.

No obstant això, Espanya ha flexibilitzat els requisits per a importar cereals de l'Argentina o del Brasil.

D'altra banda, l'encariment del gasoil redueix els ingressos de les empreses en l'agricultura i en la pesca.

Les mobilitzacions i els aturs a Espanya en aquesta última setmana, entre ells els amarraments de la flota, són una prova de les dificultats en la cadena alimentària.

La UE es replanteja les seves polítiques

La UE ha acordat actuacions per a facilitar el proveïment agrícola i pal·liar els efectes de la guerra.

Excepcions a les normatives de la Política Agrícola Comuna (PAC) per a poder sembrar guarets o l'ajuda a la retirada de carn de porcí del mercat figuren entre les mesures.

A més, la Comissió Europea (CE) ha activat la «reserva de crisi» de la PAC per valor de 500 milions d'euros, 64 per a Espanya.

I tant de les reunions del Consell d'Agricultura com dels cims de líders comunitaris emergeix un missatge: la UE ha de reforçar la seva autonomia alimentària.

D'altra banda, la UE transita cap a l'aplicació de la reforma de la PAC en 2023 i cada vegada més veus reconeixen que caldrà recórrer amb freqüència a ajustos per a garantir que es mantingui la producció interna.

Davant aquest panorama, els objectius del Pacte Verd europeu estan «sota pressió», segons un estudi de la Fundació Bertelsmann

Les organitzacions agràries i cooperatives insisteixen a revisar les ambicions ambientals de Brussel·les, entre elles l'estratègia «De la Granja a la taula», que fixa metes de reducció de fertilitzants, pesticides i fins i tot de consum de carn.

«La UE no és una bombolla en el món i el primer que hem de fer és garantir els subministraments», segons el responsable de Accoe, patronal partidària de revisar les restriccions comunitàries a l'entrada de transgènics.

Riscos en l'accés als aliments

Que la baixada de l'oferta de dos països hagi alterat tot el comerç mundial, per la guerra o les sancions, porta a pensar en la necessitat de «replantejar les regles del joc», segons fonts del sector.

Fins i tot es compara la incertesa actual amb la pandèmia, que va provocar mancances alimentàries en moltes parts del món però no va interrompre la cadena de proveïment de la UE.

Els consumidors comunitaris sofriran també l'encariment de la cistella de la compra, una situació que en 2008 va portar a moltes famílies a menjar aliments més barats, alts en calories i menys nutritius.

La CE ha recordat als Estats membres la possibilitat d'aplicar tipus d'IVA reduïts i encoratjar als operadors econòmics a contenir els preus i els convida a utilitzar el Fons d'Ajuda Europea per als Més Desfavorits (FEAD), per a proporcionar aliments i assistència material els més vulnerables.

Brussel·les ha plantejat també un conjunt d'accions per a dotar als camps d'Ucraïna d'inputs i per a facilitar l'aliment dels seus ciutadans.