Ni comptar cas per cas ni aïllar-los tots: Adeu a la fase aguda de la covid

A partir de demà dilluns, Espanya deixarà de comptar tots els positius de coronavirus per centrar-se només en els casos greus i en els entorns vulnerables, una nova etapa en què s'acaba l'aïllament de les persones amb símptomes lleus o sense ells, les proves generalitzades i els rastrejos.

La nova «Estratègia de vigilància i control davant la covid després de la fase aguda de la pandèmia» que va aprovar dimarts passat la Comissió de Salut Pública suposa un pas més cap a la normalització de la covid que implica, reconeix, «acceptar un cert nivell de transmissió» entre la població vacunada, jove i guareix per passar a centrar-se sol en les persones més fràgils.

L'expert en Malalties Infeccioses de la Societat Espanyola de Medicinade Família i Comunitària (SEMFyC), José María Molero, repassa els punts forts del document que, com tot en els dos últims anys, té els seus llums i ombres, però que en termes generals suposarà un pas més a la normalitat.

Per a aquest expert, en el moment actual, amb altes taxes de vacunació i una sisena onada en la qual, malgrat les xifres històriques de contagis diaris, la immensa majoria d'infectats no ha requerit intervenció sanitària, es feia «molt necessària», tant al món científic com en el social i econòmic, «intentar tornar a una certa normalitat sanitària i social». Així ho explica també la mateixaestratègia: «La disminució observada en la gravetat dels casos notificats i la necessitat de garantir una assistència de qualitat», posa de manifest la necessitat de generar un altre tipus de vigilància que no busqui exhaustivitat en la detecció, però que permeti observar canvis que requereixin mesures addicionals «sense saturar el sistema sanitari».

D'aquesta forma, des de demà només es comptaranels casos greus i aquells que es donin en àmbits vulnerables -centres sanitaris assistencials, sociosanitaris i de dia que presten assistència sociosanitària, presons i altres llocs amb persones institucionalitzades- i grups amb factors de vulnerabilitat.Només a aquests grups se'ls faran proves: majors de 60, immunodeprimits, embarassades, persones que resideixen, acudeixen, estan ingressades o treballen en entorns vulnerables, als qui donen suport i cura a vulnerables, els que tinguin un quadre d'infecció respiratòria aguda de vies baixes que requereixi hospitalització i els que hagin estat en els últims 14 dies en una regió en la qual circula una variant d'interès o preocupació.

No obstant, el professional sanitari podrà indicar la realització d'una prova sota criteri clínic.

Tots els casos confirmats amb símptomes lleus ja no hauran d'aïllar-se, sinó «extremar les precaucions i reduir tot el possible les interaccions socials utilitzant de forma constant la màscara i mantenint una adequada higiene de mans durant els 10 dies posteriors a l'inici de símptomes». Evitaran especialment el contacte amb persones vulnerables, assistir a esdeveniments multitudinaris i, «sempre que sigui possible i en cas que no sigui susceptible d'una incapacitat temporal per la sevasimptomatologia», teletreballar. Al contrari, els empleats d'entorns vulnerables o els que assisteixin a aquests col·lectius no acudiranal seu treballen els primers 5 dies des de l'inici de símptomes o de la data de diagnòstic; al cinquè dia, i si els símptomes han desaparegut, es farà una prova d'antígens que, de ser positiva, se'l repetirà cada 24 hores fins donar negatiu.

Així mateix, els hospitalitzats hauran d'estar aïllats durant l'ingrés fins obtenir una prova negativa o una PCR positiva compatible amb càrregues virals baixes, encara que els professionals podran adaptar aquestes recomanacions després de la valoració de cada situació. Només s'identificaran als contactes estrets d'aquests grups i àmbits vulnerables, als quals se'ls indicarà la realització d'una prova als 3-5 dies del seguiment; com ja es va establir a començaments de març, no realitzaran quarantena, encara que hauran d'extremar les precaucions durant 10 dies i minimitzar les interaccions. «Reduir proves, seguiments, l'actuació sobre els contactes i quarantenes suposarà una disminució de l'activitat assistencial, amb la qual cosa es podrà dedicar la resta del sistema sanitari a atendre l'activitat no covid que hem deixat parcialment desateses durant la pandèmia», valora el doctor.

Molero aplaudeix que el pla tingui com a nucli principal «la protecció, atenció i detecció dels més vulnerables, que són les que han demostrat que tenen més risc de mortalitat,» amb la qual cosaels esforços diagnòstics i de seguiment es concentraran «en els que ja sabem que més ho necessitaran». També celebra que mantingui les mesures de prevenció i protecció tant en infectats com en contactes, en els treballadors d'àmbits vulnerables i en les persones que viuen o atenen aquestes persones. I que aquesta nova fase requereixi una estabilitat dels indicadors: «és positiu que les noves mesures s'apliquen no perquè ha arribat el moment, sinó perquè la situació epidemiològica així ho permet».

De fet, l'estratègia deixa clar que aquesta nova situació només es mantindrà sempre que tots els indicadors d'utilització de serveis assistencials es trobin en risc baix a nivell nacional i en més de la meitat de les comunitats i ciutats autònomes i que els mateixos mostrin «una tendència descendent durant almenys dos setmanes» en les autonomies necessàries per cobrir almenys el 80 % de la població.

Precisament que els indicadors en què es basa per fixar el nivell d'alerta siguin els d'assistència hospitalària és un dels punts que no convencen l'expert: «la incidència real pivota sobre l'atenció primària i hem de garantir-nos que estan ben recollides les dades perquè, si no, perdríem un temps d'actuació bàsic a l'hora de detectar l'increment de casos».

També li genera dubtes que, juntament amb la sensació de seguretat per les vacunes i «la necessitat de normalitzar tot l'entorn social, pugui donar lloc a massa relaxació.

En aquest sentit, recorda que des de demà les baixes laborals ja no es donaran seguint un criteri epidemiològic com en aquests dos anys, sinó baix criteri clínic, com succeeix amb altres malalties respiratòries com la grip. Amb la qual cosa, l'infectat anirà a treballar, moltes vegades en llocs on no es poden garantir les mesures de prevenció com la higiene o la ventilació, la qual cosa incrementarà el risc de transmissibilitat que podria convertir-se en «un problema per a la població vulnerable».

Per això subratlla la importància que aquesta estratègia es complementi el més aviat possible amb els tractaments anticovid en els centres assistencials perquè «obriran una possibilitat molt important per controlar també la infecció» en els casos de pitjor pronòstic.

Ara per ara, Espanya ja compta amb dos aprovats: el primer Evusheld, de AstraZeneca, que actua de profilaxi exprés en les persones immunodeprimides que, malgrat estar vacunades de la covid, no generen anticossos per assolir una adequada defensa davant el coronavirus. I Paxlovid, l'antiviral de Pfizer destinat a pacients amb símptomes lleus però que poden desenvolupar covid greu, del qual avui mateix arribaran les primeres 11.900 dosis del total de 344.000 que el nostre país ha adquirit per a aquest any.