Alerten de l'ús de receptes falses per aconseguir la «submissió química» que facilita els abusos

El Col·legi de Farmacèutics de Girona ha alertat del creixent ús de receptes falses per aconseguir la «submissió química» que, en molts casos, serveix per facilitar la comissió d'abusos sexuals.

La utilització d'aquestes receptes és un delicte d'aparent poca incidència, amb només 56 casos detectats a Girona el 2021, segons dades del col·legi, encara que ja són 22 des de començament d'any, per la qual cosa l'entitat professional alerta que de vegades el seu ús amaga un objectiu molt més fosc.

La burundanga és la substància més coneguda popularment per la seva capacitat per provocar la pèrdua de consciència a qui la ingereix, habitualment dones que ho fan involuntàriament i que després són víctimes d'agressions sexuals.

Tot i això, l'obtenció d'aquest tipus de droga no resulta fàcil i una altra opció passa per emprar fàrmacs normalment prescrits en l'àmbit de la psiquiatria que, combinats amb alcohol, també causen inconsciència.

Portaveus del Col·legi de Farmacèutics de Girona consultats per EFE destaquen que es tracta d'«un problema de salut pública» que augmenta des del 2018.

El seu esforç es concentra que les farmàcies i els metges a qui es falsifica la firma denunciïn els fets quan en tenen coneixement, ja que els casos detectats pels professionals són molts més que els que consten als Mossos d'Esquadra, segons confirmen des de la policia catalana.

Les receptes són de vegades còpies grolleres que el delinqüent imprimeix i a les quals afegeix el número de col·legiat i la rúbrica de metges privats, dades fàcils d'aconseguir amb una simple cerca a internet d'aquest tipus de servei sanitari.

Ni a aquests professionals ni a les farmàcies els suposa cap pèrdua econòmica, ja que els primers habitualment ni són conscients que se'ls utilitza amb aquesta comesa i les segones, en cas de no detectar la falsificació, cobren el preu estipulat per a aquest tipus de medicament, que tampoc no és elevat.

Els farmacèutics, segons relaten des del seu col·legi professional a Girona, en adonar-se d'un d'aquests fraus es neguen a expendre el producte, però el que ha passat de vegades mai no arriba a les comissaries.

De tota manera, la clau del problema no és tant el frau econòmic com el mal ús que es fa d'aquests psicòtrops que tenen efecte en el sistema nerviós.

Les falsificacions responen sovint també a la recerca de medicaments amb codeïna, que necessiten recepta, o d'altres que pacients que han deixat de tenir-los com a pauta segueixen buscant per tenir un cert component addictiu.

També els barregen amb altres drogues, però el que més preocupa és aquest ús de submissió que un expert químic relacionat amb departaments científics de l'àmbit de la seguretat que prefereix mantenir l'anonimat confirma a EFE com a detectat en casos d'agressions sexuals.

Aquesta font detalla que, davant de la burundanga, el principi actiu de la qual és l'escopolamina, a l'extasi líquid (GHB) o al seu precursor (GBL), les benzodiazepines com el Ribotril o la Zopiclona són una alternativa.

Aparentment, aquest tipus de psicòtrops no tindrien prou força per provocar aquesta pèrdua de consciència perquè la víctima quedés totalment privada de voluntat, «però l'alcohol és un gran potenciador», segons assenyala aquest expert.

A més, són solubles en líquids i els delinqüents les dipositen en una distracció en la beguda que consumeix la víctima, «perquè a més són d'acció ràpida i inodores».

Adverteix fins i tot d'un efecte amnèsic, que fa que la persona agredida tingui dificultats per recordar posteriorment els fets.

Per això, des del Col·legi de Farmacèutics de Girona s'aposta pel sistema de recepta privada electrònica com a mètode per prescriure aquest tipus de medicaments com passa a la sanitat pública, «on està molt implantada».

També alerten que les farmàcies estan obligades a sol·licitar el DNI davant de determinats perfils de fàrmacs, però que moltes persones es molesten.

Des del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), el servei d'assessoria jurídica també ratifica que té constància de la comissió d'aquest tipus de delictes.

Quan un professional detecta que s'ha utilitzat la seva signatura de forma fraudulenta ho comunica a l'escola que, alhora, ho posa en coneixement del de farmacèutics.

L'objectiu és que s'enviï una alerta perquè les farmàcies estiguin avisades per veure una recepta sospitosa a nom d'un determinat metge que hagi estat víctima d'un d'aquests fraus.

També passa a la inversa, quan és un farmacèutic el que detecta una falsificació i avisa el col·legi de metges, que es posa en contacte amb el professional, a qui aconsella que presenti denúncia.

Des del CoMB recorden que es tracta d'«un delicte de falsedat documental» i que la via que segueix el procediment després de la denúncia és la penal.