Ucraïna es prepara amb míssils i barricades per frenar un possible atac de Bielorússia

Davant els indicis d'una possible invasió de tropes bieloruses, en aliança amb Rússia, les regions frontereres d'Ucraïna esperen la seva arribada amb míssils antitanc llestos, fusells carregats i barricades aixecades a tots els accessos.

A la ciutat de Kovel, a 70 quilòmetres de la frontera amb Bielorússia al nord-oest del país, una barricada de més de dos metres de sacs de sorra, amb el cartell «Glòria als herois», bloqueja l'entrada a l'ajuntament, custodiat per diverses desenes de reclutes i voluntaris; mentre la gent fa vida normal.

«El poble bielorús no vol lluitar contra nosaltres, però una altra cosa és el que volen Putin i Lukaixenko. Són criminals acostumats a matar dissidents i enganxar manifestants», assegura a Efe un d'aquells uniformats, Alexander Jarkivski, de 52 anys, un cap del grup Aidar, una milícia de voluntaris que va néixer el 2014 per lluitar del costat d'Ucraïna al Donbàs.

L'enemic a prop

Encara que els bombardejos russos no han arribat a aquest punt de la regió de Volynia, saben que la seva amenaça més directa és Bielorússia, on hi ha tancs i avions russos apostats, i el seu terra ha servit de llançadora de míssils cap a Ucraïna, els últims ahir mateix.

L'entrada de les seves tropes només seria un pas més en la seva implicació en aquesta guerra, assentada en l'aliança entre el president, Alexander Lukaixenko, i el mandatari rus, Vladimir Putin.

«Tenim cinquanta furgons carregats d'armament antitanc repartits a les tres carreteres per les quals es pot accedir a Kovel des de Bielorússia», explica mentre ensenya els llançamíssils RPG7 i els fusells AK-47 amb què aspiren a frenar una eventual entrada d'efectius.

També treu dues granades de la guantera, els hi fa un petó i diu entre rialles: «Una per a Putin i una altra per a Lukaixenko».

La unitat de què està a càrrec Kharkivski, formada per mig centenar de voluntaris amb experiència militar, està de rotació aquests dies a Kovel, després d'haver combatut a Kíev i doblegat l'avenç de l'Exèrcit rus cap a la capital.

«La nostra força és la valentia, juntament amb les armes occidentals. Aquestes són les claus de la resistència ucraïnesa», apunta Jarkivski, jugador de pòquer professional que reclama als «amics d'Ucraïna» l'enviament de més armament.

Encreuament de camins

Convençut que «la frontera està ben defensada», l'alcalde de Kovel, Igor Chaika, treballa per mantenir la normalitat en aquesta ciutat d'uns 70.000 habitants, convertida en lloc de pas de més de 15.000 ucraïnesos que han fugit de les bombes a la seva camí cap a Europa. Uns 3.000 se n'han quedat.

«Bielorússia ha cedit el seu territori a Putin per atacar-nos. No hi ha dubtes que és un enemic», afirma des del seu despatx l'alcalde, que creu que el poble bielorús no és hostil amb Ucraïna, encara que es pot convertir en «moneda de canvi en el joc de dos dictadors».

Kovel és un important nexe ferroviari que connecta directament Ucraïna amb Polònia -és l'única estació amb l'amplada de via adaptada a l'europeu-, i abans de la guerra també amb Bielorússia. Per això, és un lloc clau per a l'entrada per tren de l'ajuda humanitària europea i la distribució posterior a les zones en la línia de foc, on també envien reforços militars per ferrocarril.

A causa de la seva importància estratègica, l'alcalde opina que un atac bielorús «orquestrat per Rússia» buscaria tallar aquestes línies de subministrament cap a Kíev, al marge de reivindicacions territorials «sense justificació històrica» a la regió de Volynia, bressol del nacionalisme ucraïnès on va néixer el Exèrcit Insurgent Ucraïnès, una guerrilla que va lluitar per la independència de l'extinta Unió Soviètica als anys quaranta.

La Volynia rural

L'herència soviètica és palpable a l'arquitectura urbana de Kovel, encara que el camí cap a la frontera -trufat de llocs militars i barricades- es defineix pel seu paisatge rural, amb camps de blat, cases baixes amb costeruts teulats a dues aigües, boscos i llacs.

A escassos 30 quilòmetres del límit, al poble de Smiden no se sent la guerra més enllà dels seus carrers deserts, però els seus 1.800 habitants no baixen la guàrdia. «Ens preocupa que entre Bielorússia, estem molt a prop. Aquesta és una guerra sense regles ni lleis», relata Julia, professora de literatura.

«Tinc por i preocupació. Es parla molt d'una possible invasió de Bielorússia i estem molt a prop», apunta Viktor Panasuk, un jubilat de 61 anys que lamenta l'impacte econòmic que la guerra ja està tenint, com la pujada dels preus dels productes agrícoles o la impossibilitat de que molts veïns del poble treballin a Polònia, un anar i venir molt comú a tota Volynia.

Vitaly, de 32 anys, també ha perdut la feina per culpa de la guerra, com a paleta a Kíev, encara que el preocupa més el risc d'una invasió. «Què podem esperar de Lukaixenko. Ell sempre és un perill», sentencia.