Política
Espanya i el Marroc acorden reobrir les fronteres a Ceuta i Melilla
Pedro Sánchez destaca la voluntat d'ambdós països d'abordar un full de ruta «durador i ambiciós»
Espanya ha reblat l'acostament al Marroc impulsat pel canvi de postura a l'entorn del Sáhara occidental amb un acord entre ambdós països que permetrà reprendre la col·laboració en matèria de control de la migració i la reobertura gradual de les fronteres de Ceuta i Melilla. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ho ha explicat en roda de premsa després de la cimera que ha mantingut aquest dijous amb el rei marroquí, Mohamed VI, a qui ha reconegut el «paper protagonista» en la nova relació entre ambdós països. Sánchez ha remarcat que vol que la nova relació es basi en principis «sòlids», en un full de ruta «clar» que permeti la «gestió dels assumptes d'interès» de manera concertada «sense cabuda per als actes unilaterals».
A banda de la reobertura de les fronteres de Ceuta i Melilla i de la recuperació «gradual» del flux de persones i mercaderies, també es reprendran les connexions marítimes i els preparatius de l'operació Pas de l'Estret.
L'acord estableix reactivar el grup permanent de migració i crear-ne de nous per abordar aspectes econòmics, d'infraestructures, culturals o de l'àmbit esportiu, entre d'altres. La tasca de tots aquests grups s'acabarà de dirimir en una cimera d'alt nivell entre els dos executius que tindrà lloc «abans d'acabar l'any», segons ha explicat Sánchez.
«Iniciem una nova singladura entre Espanya i el Marroc que ens ha de permetre afrontar amb seguretat els reptes però també les múltiples oportunitats per al futur d'aquesta col·laboració estreta entre ambdós països. Una autèntica associació entre Espanya i el Marroc per al segle XXI», ha afirmat Sánchez.
El president espanyol no ha dubtat que la política migratòria de l'Estat surt «reforçada» amb l'acostament a Rabat, i ha confiat que no es tornin a produir escenes com les viscudes l'any passat, quan centenars de persones van saltar les tanques fronteres de Melilla en el que es va considerar un relaxament del control marroquí com a represàlia per l'atenció sanitària espanyola a un líder del Front Polisario.