Troben la clau per a millorar la radioteràpia en la metàstasi cerebral

Una anàlisi de sang; això és suficient per a identificar pacients resistents a la radioteràpia amb metàstasi cerebral, segons una recerca liderada per espanyols que, a més, ha identificat el mecanisme que causa aquesta resistència i ha trobat un fàrmac que podria servir per a revertir la situació.

La descripció de les troballes es publiquen aquest dilluns en la revista Nature Medicine, en un article que lideren investigadors del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO) i en el qual els autors proposen una nova estratègia perquè pacients amb metàstasis en el cervell que no respondrien a la radioteràpia puguin beneficiar-se d'ella.

«Estem molt contents perquè tenim, en certa manera, un resultat triple», explica en un comunicat Manuel Valiente, cap del Grup de Metàstasi Cerebral del CNIO: amb aquest treball «comencem a entendre els mecanismes moleculars de la resistència a la radioteràpia; estratifiquem als pacients, de manera que puguem personalitzar la teràpia, i trobem un fàrmac que elimina la resistència».

Una quarta part de les persones amb càncer està en risc de tenir metàstasi cerebral, un tipus de lesió difícil de tractar amb fàrmacs perquè la barrera hematoencefàlica fa d'obstacle per a l'entrada de medicaments al cervell. La radioteràpia és una de les eines més emprades per a tractar la metàstasi, que en la seva majoria es desenvolupa a partir de tumors primaris de pulmó, mama i melanoma.

No obstant això, els efectes secundaris del tractament poden ser importants i és freqüent, a més, la reaparició dels tumors.

Per això, l'equip de Valiente es va proposar estudiar aquesta resistència. El va fer en models animals i en cultius cel·lulars tridimensionals de metàstasi cerebral de pacients, que simulen el teixit tumoral. A més, va analitzar nombroses dades de cohorts de persones amb càncer de pulmó, mama i pell amb metàstasi cerebral.

Els investigadors van aconseguir identificar una via molecular implicada en l'aparició de la resistència i, en particular, una proteïna -S100A9- que funciona com a indicador de la sensibilitat a la radioteràpia: a major presència d'aquesta proteïna, més resistència.

La sorpresa va ser constatar que aquesta proteïna pot detectar-se en sang: basta una anàlisi sanguínia per a identificar als pacients resistents al citat tractament.

Una de les coses esperançadores, indica el CNIO, és que ja es coneix un fàrmac inhibidor de la molècula a la qual s'uneix S100A9 per a activar la resistència; en assajos clínics amb humans en fase III (l'última) contra l'alzheimer s'ha demostrat la seva seguretat.

Així mateix, explica a Efe Valiente, s'ha constatat que el fàrmac és capaç de travessar la barrera hematoencefálica i arribar al cervell: «això genera una oportunitat única, en estar provant-se -el medicament- amb una altra patologia ja hi ha molt de camí caminat».

Però abans d'arribar a un assaig clínic per a metàstasi cerebral cal fer altres passos. En aquest treball, els investigadors demostren en models animals i en cultius realitzats a partir de mostres de pacients que el fàrmac podria emprar-se per a aconseguir que les persones resistents responguin a la radioteràpia.

Això últim ho han fet gràcies a METPlatform, un sistema que permet investigar amb mostres de pacients en un context real, en el qual les cèl·lules metastásicas creixen en el microambient tumoral que les envolta, en aquest cas el cervell.

Una vegada que es reben dels hospitals les mostres de teixit cerebral fresc o «viu» afectat, es processen amb una senzilla metodologia que permet el seu cultiu durant uns pocs dies. Sobre aquests cultius s'aplica la tècnica de garbellat METPlatform, que analitza el comportament de centenars de compostos simultàniament.

En aquest cas l'equip va triar el fàrmac que s'està assajant per a l'alzheimer. En mostres de teixit cerebral de set pacients, van aplicar radioteràpia i, en veure que no responien, la van combinar amb el citat medicament: totes van ser sensibles.

Ara els investigadors estan dissenyant el següent pas, un assaig clínic observacional amb uns 200 pacients per a verificar que la proteïna S100A9 serveix com biomarcador per a establir la resistència a la radioteràpia i que una anàlisi de sang el detecta.

L'últim pas serà un assaig per a provar en persones amb metàstasi cerebral el medicament que ara s'està testant per a alzheimer.

Segons el CNIO, aquests inhibidors del receptor de S100A9 podrien servir, a més, per a reduir la dosi de radiació necessària per a eliminar les cèl·lules tumorals, minimitzant els efectes de la irradiació en el teixit cerebral normal i augmentant els beneficis.

«Aquest estudi és un exemple de com amb una recerca que comença en el laboratori som capaços de generar una oportunitat que pot canviar com s'està donant la radioteràpia en metàstasi cerebral», conclou Valiente.