Què és 'Pegasus'? El programa relacionat amb el 'Catalangate'

Pegasusés un programa israelià deciberespionajeadquirit preferentment per Estats, que s'instal·la en dispositius mòbils i és capaç de controlar tota la informació continguda en l'aparell espiat.

L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha anunciat aquest dimarts, al costat del líder d'ERC, OriolJunqueras, que portarà davant la justícia a l'Estat espanyol pels suposats casos d'espionatge a més de 60 dirigents independentistes amb aquest sistema de seguiment informàtic.

Des del Govern s'han desmarcat de les acusacions sobre el presumpte espionatge. L'Executiu «no té res a veure» ni «res a ocultar», ha destacat la portaveu Isabel Rodríguez, abans de mostrar la disposició del Govern a col·laborar amb la Justícia però sense aclarir si el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) ha pogut usar el programaPegasus.

Un sistema del qual no disposen les forces de seguretat. De fet, ni el seu departament, ni la Policia Nacional, ni la Guàrdia Civil han tingut mai cap relació amb l'empresaNSO, que és la que ha desenvolupat el programa i, per tant, «mai han contractat cap dels seus serveis».

Un virus desapercebut per a monitorar el mòbil

El programa ha estat desenvolupat per l'empresa israeliana NSO Technologies, fundada l'any 2010 per antics membres dels serveis de la intel·ligència israeliana, i només és venut a Governs i als serveis de seguretat d'aquests per a combatre el crim i el terrorisme.

La primera filtració sobre el seu ús va ser en 2017, encara que la primera alerta sobre aquest es va produir un any abans. El sistema de «captació» és senzill. El virus emès perPegasusarriba al titular des d'un fals correu, un missatge de text o unavideollamadaperduda a xarxes socials, com WhatsApp i, després de ser punxat, el seu receptor passa a estar monitorat.

El «malware»és capaç d'aconseguir un control gairebé il·limitat, sense que l'usuari ho sàpiga. Detecta la ubicació del subjecte, entra en les seves aplicacions, grava converses, accedeix a correus electrònics, llista de contactes, fotos i vídeos, llegeix els missatges de text o acciona en remot la càmera per a prendre imatges o gravar converses.

60 agències militars i d'intel·ligència de 40 països

Experts del sector calculen que almenys 60 agències militars, d'intel·ligència o de seguretat en 40 països de tot el món, són les que comptaven amb aquesta tecnologia, molts d'ells d'Orient Mitjà i del Golf Pèrsic. Per ser considerat com a armament, per a la seva exportació ha de comptar amb el vistiplau del Ministeri de Defensa d'Israel.

La primera alerta sobre l'existència dePegasusva ser emesa el 24 d'agost de 2016 pelCitizenLabde la Universitat de Toronto i l'empresa Lookout Security que, al seu informe «TheMillionDollarDissident», van revelar les vulnerabilitats trobades al sistemaiOS, d'Apple.

A finals de 2016 va ser Google qui va detectar els primers dispositius amb el seu sistema operatiu Android infectats amb el batejat comChrysaor, germà dePegasusi creat també per l'empresa israelianaNSO. Un informe posterior deCitizenLabi divulgat l'1 d'octubre de 2018, va donar popularitat mundial aPegasusperquè va revelar converses del periodista JamalKhashoggi, que va ser assassinat a Turquia per un grup de saudites.

La major difusió de dades sobre l'espionatge ambPegasuses va conèixer al juliol de 2021, quan el consorci francèsForbiddenStories, en col·laboració amb 17 periòdics del món, va informar que, almenys 600 telèfons adscrits a prefectures d'Estat i de Govern del món havien estat infectats.

El primer país del qual es va tenir ple coneixement que havia adquiritPegasusva ser Mèxic, segons va revelar el periòdic «The New York Times» el 2017. Segons aquella informació, tres agències federals del país asteca havien invertit 80 milions de dòlars des de 2011 en el «programari» espia i ho havien utilitzat per a fer seguiment d'advocats de drets humans, periodistes i activistes anticorrupció.

A més, aquest sistema va ser emprat a Espanya en 2019 per a espiar al llavors president delParlamentde Catalunya, Roger Torrent, segons van informar al juliol de l'any següent els periòdics «El País» i «The Guardian».