Una varietat de maduixes podria aconseguir retardar els símptomes de l'alzheimer, segons un estudi

Des que es coneix que l'alzheimer provoca l'aparició d'unes plaques de proteïna (concretament, beta-amiloide) en el cervell, s'ha buscat comprendre el paper que aquestes plaques juguen en la patologia, com i per què es formen, i la seva relació amb la simptomatologia devastadora de la condició. I encara que moltes preguntes romanen sense resposta, sí que sembla que reduir-les minimitza els símptomes i que hi ha maneres d'alentir la seva aparició.

Ara, un estudi publicat en el mitjà científic Food Chemistry i elaborat per un equip internacional de científics (incloent diversos d'espanyols, adscrits a la Universitat de Granada) ha trobat que una varietat de maduixes (Fragaria x ananassa), la Romina, aconsegueix alentir l'aparició d'aquestes plaques en el model experimental Caenorhabditis elegans, un nematode molt emprat en recerques biològiques de processos associats a la senescència com és el cas de l'alzheimer.

Concretament, el treball va consistir a subministrar diferents concentracions d'un extracte d'aquesta fruita (que prèviament se sabia que contenia diverses substàncies que contraresten fenòmens com l'estrès oxidatiu) a exemplars del nematode modificats genèticament perquè tinguin propensió a formar plaques de beta-amiloide com les que apareixen en el cervell de les persones amb alzheimer. Després van estudiar els mecanismes moleculars que es posaven en marxa emprant la tecnologia RNA d'interferència.

El que van observar és que l'extracte no mostrava cap toxicitat en els organismes. Al contrari, semblava retardar l'aparició de les plaques d'amiloide, la paràlisi que aquestes produeixen en els nematodes, i l'estrès oxidatiu en les cèl·lules de l'animal.

Això resulta prometedor enfront d'altres extractes de fruits vermells que havien mostrat, similarment, efectes protectors enfront de l'alzheimer en altres models experimentals però que en canvi mostraven diversos graus de toxicitat en les concentracions emprades.

Els autors creuen que l'efecte protector de les maduixes prové de la manera en què redueix l'estrès oxidatiu, un fenomen que produeix danys en les cèl·lules amb el temps. I és que estudis previs han suggerit que l'acumulació de plaques de beta-amiloide podria deure's a un excés en la producció de radicals lliures d'oxigen (procés en el qual consisteix bàsicament l'estrès oxidatiu) respecte de la població normal o a una deficiència en els mecanismes cel·lulars que protegeixen contra aquests radicals lliures.

Així, és possible que les maduixes puguin en un futur tenir una aplicació farmacològica en el tractament o en la prevenció de l'alzheimer. No obstant això, cal tenir en compte que aquest estudi s'ha dut a terme sobre models animals, amb el que de moment no pot considerar-se extensible als humans; per això, el futur clínic d'aquest descobriment és encara una hipòtesi a futur.