Apareixen els primers casos de la variant XE a Espanya
Es traca d'una recombinació dels ceps BA.1 i BA.2 de l'òmicron
Apareix una nova variant de ómicron identificada per l'OMS: «XE»
El coronavirus «no ha deixat d'evolucionar», adverteix el doctor Rafael Cantón, cap de Microbiologia de l'hospital madrileny Ramón y Cajal, i encara que «estem en una vall, no hem de baixar la guàrdia» davant de noves variants com la XE, que està creixent al Regne Unit però sense revestir per ara més gravetat.
«No és descartable la necessitat d'estendre la quarta dosi cap a Cap d'Any, més enllà dels grups més vulnerables que ja l'estan prenent», i seria «recomanable que aquesta nova dosi sigui d'una vacuna més actualitzada», explica en declaracions a Efe.
De la variant XE, a Espanya «ja s'han detectat alguns casos, molt esporàdics» en seqüenciacions del virus realitzades a finals de març, «sense que s'hagi produït una dispersió de moment. Caldrà esperar fent un esforç a la seqüenciació i no abaixar la guàrdia», explica a Efe.
La XE és una recombinació dels ceps BA.1 i BA.2 de l'òmicron i augmenta ràpidament al Regne Unit, amb casos també a Canadà, Austràlia i Japó.
«A Espanya podem estar tranquils perquè si es donessin més variants, es trobaran. Se seqüencia un nombre representatiu i, en baixar els positius, com que la capacitat de seqüenciació dels laboratoris segueix igual, augmenta proporcionalment la possibilitat de trobar noves variants».
Que sigui «molt transmissible no vol dir que sigui més severa clínicament», encara que encara no hi ha informes d'avaluació de riscos de la XE per part dels epidemiòlegs britànics que sobresurten en aquesta àrea. «Hem de aprendre molt d'ells. Tenen sistemes de vigilància precisos i molt desenvolupats. Fan informes molt precoços, amb mètode científic i molt bons models», assevera.
Els hospitals Ramón y Cajal, Gregorio Marañón i La Paz són laboratoris sentinelles a Madrid. Les dades de les seqüenciacions s'envien al Centre Nacional de Microbiologia que, alhora, les remet al Centre Europeu de Control de Malalties Contagioses (ECDC).
«Espanya està preparada», insisteix, però cal «continuar vigilants, no relaxar-nos». I encara que les seqüenciacions són aleatòries, ara «s'està vigilant més a la punta de l'iceberg, els casos que ingressen i van a les UCIs, que a la base de la piràmide. Però a la base tenim un sistema de vigilància sentinella igual que amb la grip».
Sobre una possible «gripalització» de la covid el 2023, assegura que als experts no els agrada la paraula gripalitzar. «El coronavirus ha demostrat ser un virus agressiu, que ha anat variant la seva agressivitat amb el temps però no podem predir el que passarà en un futur. És cert que amb la vigilància es pot tendir a una gripalització, però no per això perd importància la malaltia».
Quarta dosi per a Cap d'Any
Aquest especialista no descarta que calgui estendre la quarta dosi cap a final d'any, «l'últim trimestre», a més franges de població que els grups vulnerables que ja s'estan immunitzant actualment.
«El més lògic i recomanable és que aquesta quarta dosi sigui d'una vacuna més actualitzada, com ja passa amb la de la grip, que es va actualitzant successivament, i fins i tot amb altres patògens com la vacuna davant del pneumococ», detalla.
Als virus les variants «són molt més dinàmiques que les d'altres microorganismes i fa que sigui necessària una modificació molt més àgil».
Algunes variants tenen menys protecció vacunal, però «la infraestructura de les companyies farmacèutiques estan preparades per modificar les vacunes en cas necessari».
Sobre la conveniència de rotar vacunes perquè aquesta quarta dosi permeti una immunització més global, el doctor Cantón considera que «no hi ha estudis fefaents que ho diguin».
De fet, es va parlar que la rotació faria que la immunització fos més completa, en ser «més general per una banda i més específica per una altra. Perquè el sistema immunològic rebés diferents insults, per dir-ho així, i la seva reacció fos millor».
Però fer aquest tipus d'estudis «és complex, ho veurem més endavant publicat», segons aquest especialista per a qui la fi de la pandèmia «és difícil de predir».
La combinació de mutacions a l'estructura de la proteïna S (spike) del virus pot fer que «els models que s'estableixin no es compleixin», encara que confia que la cobertura vacunal mantindrà «l'efecte de protecció».