Aquests són els tres possibles escenaris possibles del futur de la covid segons experts de Pfizer

L'avanç de la immunització contra la covid-19, en gran part gràcies a les extensives campanyes de vacunació en gran part del món, ens acosta cada dia més a la promesa 'nova normalitat'. Aquest terme, no obstant això, no identifica tant una ideal erradicació de la malaltia com, més aviat, un model de convivència amb ella que limiti el menys possible la vida quotidiana.

Així, molt s'ha teoritzat sobre la forma en la qual la malaltia seguirà entre nosaltres. En aquesta línia, un equip d'experts assemblat per la farmacèutica Pfizer (una de les grans protagonistes, precisament, de la vacunació) amb motiu del V seminari per a periodistes Vacunes, una història d'èxits ha explicat algunes de les possibilitats.

Erradicació regional

El primer d'ells, com bé ha explicitat Luis Jodar, vicepresident sènior i director mèdic mundial de vacunes de Pfizer, seria l'eliminació regional de la covid-19. Segons ha assenyalat, aquest escenari és també el més improbable, almenys en el curt termini.

Aquesta possibilitat implicaria que la malaltia desaparegués completament d'unes certes zones del món, amb major probabilitat aquelles de més recursos en els quals la vacunació ha pogut cobrir a la gran majoria de la població. Per a això, i en el cas de la covid-19, seria necessari disposar d'una vacuna 'universal' que sigui eficaç al marge de les mutacions del virus o que aquest tingui un potencial evolutiu mínim.

Aquest és el cas de, per exemple, moltes malalties que anomenem 'tropicals'. No obstant això, cal tenir en compte que es tracta en la seva majoria de patologies considerablement menys transmissibles que la covid-19 (i especialment que les seves últimes variants), i que ara com ara no existeix una vacuna que protegeixi prou contra la infecció en aquesta última (els sèrums de què disposem protegeixen més aviat enfront de la malaltia simptomàtica, la malaltia greu i la mort).

Malaltia endèmica

El segon escenari consisteix en el fet que la malaltia entre en una situació d'endèmia amb un potencial evolutiu moderat. Probablement, això implicaria, assenyalo Jodar, que s'administrin dosi de reforç periòdiques de les vacunes (almenys, va puntualitzar, als col·lectius de més risc o als nounats).

En aquest cas, la covid-19 romandria present, però amb una incidència moderada i estable (sense que es produïssin grans brots) i una gravetat i una mortalitat baixes. Algunes malalties endèmiques tendeixen a afectar demografies concretes, com els nens per sota de l'edat de vacunació, en la qual no causen quadres greus (d'aquesta manera, aquesta població es converteix en el reservori de la malaltia).

Malaltia endèmica-epidèmica

El tercer escenari, segons va exposar Jodar, és aquell en el qual la malaltia entra en situació d'endèmia, però el seu alt potencial evolutiu afavoreix que apareguin brots més o menys periòdics a mesura que se succeeixen les noves mutacions.

Si això succeeix, va dir, serà necessària l'administració periòdica a tots els grups d'edat de dosi de record adaptades a les noves mutacions, fins que s'aconsegueixi desenvolupar una vacuna universal. L'exemple més clar d'una malaltia amb aquestes característiques a Espanya seria la grip.

Sigui com sigui, Ángel Gil, professor de Salut Pública i Medicina Preventiva de la Universitat Rei Joan Carles, va explicar que per això és vital que els laboratoris continuïn buscant vacunes que millorin les actuals, així com seguir de prop la vigilància epidemiològica.

En el mateix sentit, el cap del Servei de Pediatria de l'Hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la, Federico Martinón-Torres, va argumentar que el futur de la vacunació dependrà de si el virus perd o guanya virulència i si es torna més o menys agressiu.