Vuit anys de presó per colpejar, amenaçar i violar a una dona a Barcelona

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de vuit anys de presó a un home que va acompanyar a una dona al seu domicili en un municipi de Barcelona després d'haver-la conegut a casa d'uns amics per a després colpejar-la, violar-la i amenaçar-la de mort si es resistia.

La Sala penal de l'alt tribunal ha dictat un acte, al qual ha tingut accés Efe, que inadmet el recurs de cassació del condemnat contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va ratificar la sentència de l'Audiència de Barcelona.

Aquest tribunal li va imposar una pena de vuit anys de presó per un delicte d'agressió sexual, si bé el tribunal va acordar que complís la meitat de la pena de presó al nostre país i la substitució de la resta per set anys d'expulsió del territori nacional.

Els fets van ocórrer al voltant de les 14.00 hores del 5 de setembre de 2019 quan l'agressor, sense permís per a residir a Espanya, va acompanyar a la víctima al seu domicili amb qui havia coincidit prèviament a casa d'uns coneguts.

Ja a l'ascensor, l'home va començar a tocar-li sense el seu consentiment incitant-la perquè li toqués els genitals. Una vegada a l'interior de l'habitatge, li va dir que volia «tenir-la com a dona», la va empènyer contra la paret, amb la qual es va colpejar el cap i va sofrir una petita ferida sagnant, i la va amenaçar de mort.

Després de llançar-la sobre el sofà, la va agarrar del braç i la va arrossegar per la força fins al dormitori on la la va violar sense que la dona oferís resistència a causa de les amenaces i a l'actitud violenta del condemnat, qui li va posar en el coll un objecte decoratiu de fusta punxant. Després l'home va abandonar el domicili.

L'home va recórrer perquè argumentava que havia estat condemnat amb base en una prova de càrrec insuficient, limitada al testimoniatge de la víctima, mancada de persistència i de tota corroboració; a més de manifestar la inexistència de lesions compatibles amb l'agressió sexual.

Però el Suprem considera que si que «ha existit prova de càrrec bastant» i recorda que «la declaració de la víctima pot constituir prova de càrrec bastant quan es practica amb les degudes garanties processals i, com s'ha indicat, no existeixen indicis que apuntin a una valoració irracional, absurda o arbitrària» del testimoniatge de la dona.

L'acte, ponència del president de la Sala Manuel Marchena, assenyala que el condemnat «pretén obviar les conclusions del forense, que va apuntar que les lesions genitals eren incompatibles amb una relació sexual consentida».

Això és així perquè «la força física exigida pel delicte d'agressió sexual no ha de ser de tal grau que hagi de representar el caràcter d'irresistible, invencible o de gravetat inusitada, sinó que basta que sigui suficient i eficaç en l'ocasió concreta per a aconseguir la fi proposada, paralitzant o inhibint la voluntat de resistència de la víctima».