Successos
17 anys presó per abusar de les seves nebodes a Albacete
Una de les víctimes s'hauria retractat mitjançant un escrit, que el Tribunal Suprem no té en consideració en ser necessària denúncia davant el jutjat per fals testimoniatge
El fotògraf acusat d'abusos als seus models, a judici des de dilluns
El Tribunal Suprem ha confirmat una condemna de 17 anys i quatre mesos de presó a un home que va maltractar i va abusar sexualment de les seves tres nebodes menors en un municipi de la província d'Albacete, malgrat que més tard una d'elles es va retractar i va dir que tot havia estat mentida.
La Sala penal ha dictat una sentència, a la qual ha tingut accés Efe, que desestima el recurs de cassació del condemnat contra la resolució de Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa que va ratificar la de l'Audiència d'Albacete.
Aquest tribunal va condemnar a l'acusat 17 anys i quatre mesos de presó per tres delictes d'abusos sexuals continuats a menors de 16 anys, agreujats pel prevaliment, i un delicte de maltractament habitual.
El condemnat va recórrer al Suprem adduint que en la vista en segona instància, el TSJ de Castella-la Manxa va inadmetre una prova del seu defensa, que era una carta suposadament escrita per una de les menors en la qual va confessar haver prestat fals testimoniatge inculpatori i va negar l'autoria dels fets.
Sobre aquest tema, el Suprem explica que no es tracta d'un nou testimoni, sinó de la retractació del que s'ha dit per la menor en el judici confessant que les seves declaracions anteriors van ser mentideres.
«En tal supòsit -continua el tribunal- acceptada la comissió de fals testimoniatge donat en l'acte del judici, no n'hi ha prou amb la remissió d'un escrit, com l'acompanyat, sinó que és necessària la presentació d'una denúncia en el corresponent Jutjat d'Instrucció, davant la comissió d'un presumpte delicte de fals testimoniatge»
I només en cas que el testimoniatge fos declarat fals en sentència ferma, es procediria a una revisió de sentència, com estableix l'article 934.1 de la Llei d'Enjudiciament Criminal.
Aquest article diu que es podrà sol·licitar la revisió de les sentències fermes «quan hagi estat condemnada una persona en sentència penal ferma que hagi valorat com a prova un document o testimoniatge declarats després falsos, la confessió de l'encausat arrencada per violència o coacció o qualsevol altre fet punible executat per un tercer, sempre que tals extrems resultin declarats per sentència ferma en procediment penal a aquest efecte».
El Suprem reconeix que «certament, la nostra Llei d'Enjudiciament Criminal no resol adequadament el cas de l'aparició de noves proves (...) ni tampoc el supòsit ara jutjat, relatiu a la retractació d'un testimoni, que diu haver faltat a la veritat (essencialment, en realitat, comés fals testimoniatge), fora del supòsit de revisió».
La sentència d'origen considera provat que entre principis de 2016 i juny del mateix any, l'acusat «de manera contínua i reiterada, gairebé diàriament, colpejava en diferents parts del cos amb un cinturó, cable de la televisió o amb la mà a les seves nebodes menors d'edat»al domicili de les nenes, amb les quals ell convivia juntament amb la mare, i amb un altre fill d'aquesta.
Allí el condemnat «causava a les menors temor, desassossec i menyscapte de la seva integritat física i psicològica, creant un ambient de por permanent en les menors que alterava la pau familiar».
En aquest clima de violència i intimidatori i aprofitant que la mare estava fora del domicili, va dur a terme en reiterades ocasionis tocaments en el cos de les tres menors.
Això ocorria sense que elles «s'oposessin ni mostressin resistència per la por que li tenien», encara que «sí que van arribar a col·locar la llitera, en la qual dormien la dues menors més joves, al costat de la porta de la seva habitació per a evitar que pogués passar a aquesta».
Fins que una de les nenes va marxar de la seva casa comptant tot l'ocorregut a una amiga que li va animar que denunciés els fets.
Però després en aquesta carta aportat per la defensa va dir: «Jo Adelaide (nom fictici) faig aquest escrit per a declarar que vaig mentir en les declaracions efectuades contra el meu oncle Prudencio (nom fictici) sent incert que em maltractés ni abusés de mi ni de les meves dues germanes; els qui també van mentir pressionades per mi».
«La meva acusació es va deure al fet que no volia viure sota les normes que ens imposava la meva família per la qual cosa vaig parlar amb una companya de l'Institut que em va recomanar fer una denúncia per a sortir de casa. Vaig ser més influenciada per les males companyies i per les substàncies tòxiques que prenia».