Els anticossos podrien predir l'evolució de la covid en els no vacunats
Això permetria orientar el tractament clínic a aplicar als pacients
Un estudi de l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) de Madrid suggereix que els nivells d'anticossos contra el SARS-CoV-2 podrien servir com a biomarcador per predir l'evolució de la covid i orientar el tractament clínic dels pacients que no estan vacunats.
L'estudi, els resultats del qual s'han publicat a la revista Frontiers in Immunology, ha estat liderat per Michael McConnell i Pilar Pérez-Romero, investigadors del Centre Nacional de Microbiologia.
En aquest treball, els investigadors han estudiat la resposta immunitària humoral, un dels mecanismes de defensa que desenvolupa el sistema immunitari i que consisteix a desenvolupar anticossos per combatre les infeccions.
Els resultats revelen que els pacients ingressats amb insuficiència respiratòria que van sobreviure a la infecció per SARS-CoV-2 van mostrar títols d'anticossos IgM, IgG i IgG1 i d'anticossos neutralitzants molt més alts que les persones que van morir a causa d'aquesta insuficiència respiratòria.
Aquests resultats, obtinguts a partir de dades de 160 pacients amb covid-19 no vacunats ingressats a l'Hospital 12 de Octubre de Madrid, suggereixen que els nivells d'anticossos podrien utilitzar-se com a biomarcador per mesurar la progressió de la malaltia a les persones no vacunades.
Les persones analitzades a l'estudi es van classificar en quatre grups segons la gravetat de la malaltia: pacients amb insuficiència respiratòria (IR) que no van sobreviure; casos amb IR que van superar la infecció; pacients que van necessitar oxigenoteràpia, i persones que no van rebre oxigenoteràpia.
L'equip va prendre mostres sanguínies en el moment de l'ingrés i va anotar el nivell d'anticossos IgM i IgG, dels quatre subtipus d'IgG, i els d'anticossos neutralitzants i, a partir d'aquí, va comparar les diferències a la immunitat humoral, l'associació entre els títols d'anticossos i les característiques clíniques i analítiques dels pacients.
Els pacients amb insuficiència respiratòria que van sobreviure a la infecció tenien títols d'anticossos IgM dues vegades superiors, juntament amb nivells més alts d'IgG totals, en comparació amb les persones que no van sobreviure i amb qui van necessitar oxigenoteràpia.
Per contra, els pacients que van morir van mostrar els nivells més baixos d'anticossos neutralitzants.