Universitat
El Parlament aprova blindar les taxes universitàries i equiparar graus i màsters
S'ha d'assolir un preu únic per als graus «igual o inferior» a l'actual més baix, al voltant dels 17 euros
Campus Catalunya, URV, coronavirus, classes telemàtiques
El Parlament ha aprovat blindar per llei la rebaixa de les matrícules universitàries, donant llum verda a la ILP d'universitats. El text fixa, a través d'una disposició transitòria, que s'han de reduir els preus públics de manera «progressiva» durant els tres exercicis econòmics següents a l'aprovació de la llei, fins a assolir un únic preu en els estudis de grau «igual o inferior» al preu més baix dels fixats en el decret dels preus universitaris per al curs 2021-2022. Això serien al voltant d'uns 17 euros per crèdit. Afegeix que hi ha d'haver un preu únic en els estudis de màster igual o inferior al 70% del preu fixat pel mateix decret. ERC, Junts, VOX, CUP i PPC hi han votat a favor i PSC, els comuns i Cs s'hi han abstingut.
El 2020 el Govern va establir una rebaixa dels preus públics universitaris del 30%, ara aquesta rebaixa ha quedat blindada per llei. A més, s'incorpora l'equiparació dels preus a la banda baixa per a tots els graus. El decret actual marca un preu d'uns 17 euros per crèdit en els graus amb coeficient A, uns 25 en els B i d'uns 27 en els C. Segons el text aprovat aquest dimecres, en tres anys tots els graus han de tenir un preu per crèdit igual o inferior a aquests 17 euros.
La voluntat de la ILP era determinar un marc català dins del sistema de preus fixats per l'Estat amb l'objectiu de vetllar per l'accés universal a l'ensenyament universitari. En concret, estableix la modificació de la llei d'universitats vigent en aquest sentit des del 2003. El text concreta que el Govern ha d'impulsar polítiques d'igualtat per mitjà de l'oferta de beques, ajuts i crèdits als estudiants. També amb el desenvolupament d'una política destinada a salvar les barreres socials, econòmiques i geogràfiques, amb mesures que facin més assequibles els preus de residència, menjador i transport.
Així, fixa que els preus dels serveis acadèmics universitaris han de seguir un model de tarifació social, amb reduccions en els trams de renda més baixos que siguin superiors als llindars de les beques de règim general.
El text aprovat marca també que les reduccions anuals que es facin han d'anar acompanyades dels recursos suficients per a assumir aquesta mesura sense perjudicar l'estabilitat pressupostària ni la prestació del servei per part de les universitats.
Un primer pas, segons els estudiants
L'aprovació de la ILP ha arribat al Parlament després que es posés en marxa el 2019 i el 2020 es certifiquessin més de 62.000 signatures. La portaveu de la comissió promotora, Anna Rosselló, ha criticat la «manca de voluntat política» durant anys i la «repressió política i policial» que ha patit el moviment educatiu en defensa de la universitat pública. Amb tot, ha considerat que l'aprovació de la ILP és la culminació d'una demanda històrica i la consumació d'un consens social que permet avançar en el dret a l'educació superior. Roselló ha apuntat que aquest és un primer pas en benefici de l'equitat però ha recordat que cal anar més enllà, per eliminant el «càstig» per segones i successives matrícules. Això últim ho proposava la CUP a través de dues esmenes, que no han tirat endavant.
L'articulat i la resta de disposicions han rebut els vots a favor de tots els diputats, a excepció dels del PPC.