Diari Més

Set de cada deu metges catalans estan «esgotats» després de la covid

Un estudi revela que el 43% dels professionals acusen estrès i quasi hi ha unanimitat en l'augment de la càrrega de feina

Personal de l'hospital de Palamós atenent un pacient covid durant la cinquena onada del virus.

Baixen els pacients ingressats per covid a Tarragona després d'una setmana a l'alçaACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El 69% dels metges de família de Catalunya estan «esgotats»i un 43% també estressats després de la cinquena onada de covid-19. Un estudi fet conjuntament per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l'Institut d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) analitza l'impacte emocional de la pandèmia en els professionals. Es tracta d'una enquesta online a una mostra representativa d'aproximadament 600 metges de família de Catalunya feta entre els mesos de juny i juliol de 2021, justament coincidint amb l'eclosió de la cinquena onada. Els principals resultats mostren una percepció gairebé unànime (95%) d'augment de la càrrega de treball i de l'assumpció de tasques noves (89%).

Això es deriva en estrès associat a les noves situacions. A més, el 43% dels metges mostraven preocupació per contreure la malaltia i el 79% en contagiar familiars. Per contra, l'estudi també observa factors de resiliència: més del 80% confien en la pròpia capacitat professional per en sortir-se amb la pandèmia i la majoria (67%) assumeixen els riscos inherents a la feina pel compromís amb la professió.

Els participants van contestar el qüestionari Maslach Burnout Inventory (MBI) que informa sobre tres dimensions del burnout: esgotament emocional i físic; despersonalització (sentiments de negativisme o cinisme envers la feina i els pacients), i realització personal a la feina.

Més de dues terceres parts dels metges participants presenten nivells alts d'esgotament emocional (69%), mentre que un 47% presenta un nivell alt de despersonalització, un 40% té nivell baix de realització personal i un 26,5% presenta afectació simultània d'esgotament, despersonalització i poca realització personal a la feina.

També van fer el qüestionari DASS-21 que mesura el grau de depressió, ansietat i estrès. Una quarta part dels participants tenen depressió, almenys moderada, mentre que l'11% presenta depressió severa o molt severa. Més d'un terç pateix ansietat almenys moderada, i un 14% se situa en nivells d'ansietat severa o molt severa. El concepte d'estrès inclou la hiperactivació, l'agitació, la irritabilitat i la impaciència, i els resultats mostren que més del 40% té nivells d'estrès clínicament significatius.

Per als autors del treball es percep un canvi en les condicions de treball amb més càrrega de feina, noves tasques o preocupació pel risc de contagi, però alhora existeixen factors de resiliència com el professionalisme o la confiança en les pròpies capacitats. Ara bé, els investigadors assenyalen que «els resultats ens han d'alertar perquè, tot i que el burnout sempre ha estat present en les professions sanitàries, en el context de la pandèmia s'han observat prevalences mai vistes abans«. El burnout inclou un estat emocional estressat, amb esgotament físic i desbordament psicològic, que pot portar a actituds de desvinculació envers la feina i els pacients, i a la pèrdua de la satisfacció amb la pròpia feina. «El burnout és rellevant perquè reflecteix el malestar del metge, però també perquè pot comprometre l'eficàcia de la seva feina i la qualitat assistencial», apunten els responsables de l'estudi.

Davant d'aquest context proposen «monitoritzar proactivament l'estat psicològic dels metges de família i facilitar l'accés a ajut psicològic». També apunten que pot ser útil fomentar la resiliència amb estratègies enfocades a l'autocura però adverteixen que calen canvis en l'organització, l'entorn laboral i en les condicions de treball. Per altra banda, remarquen que és necessari fer estudis longitudinals per avaluar l'impacte psicològic de la pandèmia al llarg del temps, i avaluar la utilitat i l'efectivitat de les intervencions preventives o terapèutiques que es proposen i la millor manera d'implementar-les.

Un 79,2% de la mostra són dones i l'edat mitjana és de 47,1 anys. El 94% treballa a l'atenció primària, el 98% al sector públic i el 96% en tasques assistencials.

Els resultats d'aquest estudi s'han presentat en el marc del XXVIIIè Congrés de la CAMFiC que s'està fent a Girona.

tracking