Vacunar una persona al llarg de la vida costa entre 600 i 700 euros

Vacunar una persona al llarg de la seva vida costa al Sistema Nacional de Salut una mitjana entre 600 i 700 euros i un vulnerable, en funció de les seves circumstàncies mèdiques, uns 1.500, per la qual cosa les vacunes són la millor eina de prevenció davant de qualsevol malaltia en reduir costos sanitaris i promoure l'equitat social, com han demostrat els antídots contra la covid-19.

És la premissa en què han coincidit diversos experts durant una sessió científica que ha organitzat aquesta setmana la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (RANME), amb motiu de la Setmana Europa de la Vacunació i en què els antídots contra la covid-19 han tingut un especial protagonisme.

Segons dades de la RANME, vacunar una dona al llarg de tota la seva vida ronda els 600 euros i un home els 700, mentre que aquesta quantitat es duplica quan es tracta de col·lectius amb més vulnerabilitat, alhora que ressalta que és una de les principals armes del sistema nacional de salut contra un ampli catàleg de malalties víriques, algunes ja eradicades com la verola (1979).

A la trobada, els experts han fet un repàs històric sobre la gènesi que ha derivat en la creació de gran part de les vacunes modernes que es dispensen avui dia, fins a arribar als antídots que han servit en aquests dos anys per lluitar contra la pandèmia.

Quant a l'impacte merament econòmic que suposen les vacunes, sense desgranar beneficis que estan molt per sobre com l'humà, social i sanitari, totes les anàlisis sobre «la relació cost-benefici» apunten a un estalvi, encara que aquesta quantitat sigui difícil d'estimar , segons els experts.

En aquest sentit, Jesús Ruiz Contreras, cap del Servei de Pediatria de l'Hospital Universitari 12 Octubre de Madrid, ha destacat que les vacunes prevenen resistències bacterianes i fins i tot el càncer, alhora que eradiquen malalties, afavoreixen la immunitat grupal, redueixen les taxes d'hospitalització i propicien que, en cas d'infecció, la malaltia cursi més benigna.

Reduir morts, hospitalitzacions i propiciar quadres lleus ha estat el principal paper de les actuals vacunes contra la covid-19 -tant d'ARN-missatger com les basades en adenovirus-, ha sostingut José Gómez Rial, immunòleg al Servei Gallec de Salut de l'Hospital Universitari de Santiago de Compostel·la, que ha contraposat aquesta qüestió davant el pensament erroni que serien esterilitzants per evitar la infecció per Covid-19.

Ha lamentat que a l'inici de les campanyes massives de vacunació contra el Sars-CoV-2 es va assegurar que afavoririen la immunitat esterilitzant i grupal, cosa que no estaven dissenyades i que només s'aconseguirà quan s'autoritzin els antídots intranasals, ha recordat.

Hi ha diverses vacunes intranasals en desenvolupament al món, entre elles la del CSIC i els responsables de les quals han assegurat que podria veure la llum a finals del 2022, atès que per aconseguir una immunitat total contra la covid-19 cal esterilitzar les mucoses, el principal pont d'entrada del Sars-Cov-2 al cos.

També s'ha posat en valor el paper de la Comissió de salut Pública i la Ponència de Vacunes durant la pandèmia, així com les més de 50 reunions per assessorar sobre les diferents fases i estratègies de la vacunació, ha explicat la cap de l'Àrea de Programes de la Subdirecció General de Promoció de la Salut i Prevenció del Ministeri de Sanitat, Aurora Limia.

Limia ha remarcat que les comunitats i la sanitat treballen en un registre universal de vacunació, propiciat pels sistemes i experiències de la campanya massiva contra la pandèmia, perquè qualsevol professional -públic, privat o d'una organització mèdica internacional- pugui accedir a les dades de vacunació de cada pacient.

Una iniciativa que redundarà, segons la seva opinió, en un benefici de l'estratègia de salut pública d'Espanya, ja que cada ciutadà podrà saber a partir d'aquell moment si ha rebut les vacunes recomanades al calendari i que protegeixen com a mínim 14 malalties.