Un expert avala teoria que l'hepatitis és un «efecte pervers» de la covid
Són 22 els casos detectats a Espanya d'hepatitis greu en nens
Una de cada cinc persones infectades amb hepatitis C a Catalunya ho desconeix
La principal teoria que tenen els especialistes per explicar l'hepatitis aguda infantil, de la qual s'han detectat més de 200 casos al món, és que un «adenovirus» unit a «un efecte pervers de la covid», que ha provocat que hi hagi nens immunodeprimits per l'aïllament que han mantingut durant gairebé dos anys que ha limitat les seves defenses, fer-los estar més exposats a aquest patogen.
Així ho ha detallat a EFE l'especialista en Microbiologia de l'Hospital Zendal de Madrid, Pablo Barreiro, professor de la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), que ha incidit que els dos centenars de casos d'aquesta hepatitis que es coneixen «poden ser només la punta de l'iceberg».
La majoria dels dos centenars de casos, relata, s'han diagnosticat a nens de 2 a 7 anys i prop del 10 % han requerit un trasplantament hepàtic; a Espanya les últimes dades són que hi ha 8 casos confirmats d'aquesta hepatitis greu sense vincle epidemiològic, encara que des del gener s'han investigat 22 casos, fet que avala la idea que «hi ha més, però sense símptomes no tan greus i per això han estat més difícils de detectar», detalla.
Des que aquesta situació va començar a conèixer-se per diferents països fa diverses setmanes «han circulat moltes teories» com vincular aquesta hepatitis a un aliment «que és una cosa que s'ha descartat» ja que no és possible que tots aquests nens diferents països hagin consumit allò mateix, alhora i de la mateixa partida.
Tampoc no es pot tractar d'«un tòxic» perquè «hi ha molta distància entre els afectats» i «s'han descartat els virus que provoquen altres hepatitis», relata Barreiro.
«Sí coincideix que els casos han sorgit a poc a poc als països on es començaven a aixecar les restriccions imposades per la covid», explica i recorda com des de Gran Bretanya, on es van comunicar els primers casos, van anar creixent per Dinamarca, Països Baixos, Estats Units i Espanya, entre d'altres, a mesura que també es «normalitzava» la vida i s'aixecaven mesures imposades en pandèmia.
L'altra coincidència entre els casos d'hepatitis «almenys al 80%» és la presència d'un adenovirus específic, que s'ha anomenat 41F «i amb això comença a encaixar alguna peça», detalla.
Els adenovirus, ha explicat l'especialista, són presents a les nostres vides des de la primera infància «i causen malalties víriques menys greus, en part perquè els nens, en general, no tenen desenvolupats tants receptors» a aquests virus.
El que sí que compten són els «receptors» a alguns adenovirus «amb què s'infecten i el seu propi sistema immunitari desenvolupa en poc temps la cura» que és «cosa que qualsevol pare veu amb els seus fills quan comença a portar-los a una guarderia oa relacionar-los amb altres nens”.
Tot i això «hem de ser conscients que vivim en un ecosistema» i «en els dos últims anys ho hem alterat» i això «té conseqüències».
«En aquests dos anys els nens més petits no han tingut contacte amb altres o ho han tingut amb mascareta i no s'han infectat de forma natural» amb la qual cosa «ara, en tornar a la situació anterior la infecció és més greu» i arriba a afectar el fetge «cosa que sabíem que podia passar però no es veia».
Així, admet, la covid ha pogut tenir «un efecte pervers» en aquests casos, perquè la protecció dels nens «ha fet que no estiguin exposats al mecanisme natural d'immunitat».
Per això a la comunitat científica estan convençuts que «hi ha hagut molts més casos, però molt lleus, ni s'hauran adonat» perquè els sistemes immunitaris dels nens infectats han pogut combatre l'adenovirus «però en els casos greus no ha estat així».
Així, alerta, aquesta hepatitis és només una de les malalties en què els científics estan pendents de saber «com reacciona l'ecosistema humà a aquest canvi abrupte de dos anys» i «el següent serà veure que passa amb les al·lèrgies», adverteix Barreiro .