Com avança la investigació sobre l'hepatitis infantil d'origen desconegut?

Amb uns 228 casos notificats d'hepatitis pediàtrica aguda d'origen desconegut, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la comunitat científica en busca les causes i, encara que hi ha diverses hipòtesis obertes, alguns indicis apunten a un adenovirus, l'F41.

El catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Salamanca (USAL) Raúl Rivas repassa amb EFE, amb sis preguntes, el que se sap i el que encara no se sap d'aquesta malaltia, de la qual s'han reportat casos en una vintena de països.

A Espanya s'han investigat des del gener 22 casos, segons les dades del 29 d'abril. En quatre dels nou casos analitzats en què es disposa de resultats es va obtenir una prova positiva per adenovirus.

De moment, indica Rivas, hi ha més preguntes que respostes sobre la causa d'aquesta malaltia, que afecta des de nadons fins a nens de 16 anys i que ha causat al món, almenys, quatre morts.

Què se sap de la causa de l'hepatitis pediàtrica aguda?

En aquest moment, encara és difícil afirmar alguna cosa, tot són hipòtesis, encara que «la finestra microbiològica està oberta de bat a bat» perquè no hi ha cap altra qüestió que faci veure un patró comú, ni quant a qüestions ambientals, exposició a agents tòxics o aliments.

Se segueixen recopilant mostres i l'OMS ha demanat que s'analitzi la possible presència d'alguns virus, però els que causen l'hepatitis A, B, C, D i E de moment estan descartats perquè no han aparegut.

Quina hipòtesi s'estudien?

En algunes mostres han aparegut adenovirus com F41, que és un serotip molt concret d'adenovirus entèrics i que normalment causen símptomes intestinals, però fins ara no s'havia vist que pogués originar en nens sans danys d'aquest tipus tan freqüents.

És un signe que «hem d'estar alerta» per veure si està circulant un nou serotip d'adenovirus, «no ho sabem»; si l'F41 ha tingut alguna mutació que afavoreixi el tropisme viral (especificitat per infectar un tipus particular de cèl·lula o teixit) cap al fetge, o si s'està donant alguna coinfecció amb algun altre virus.

Tampoc no es pot descartar que sigui un virus no descrit o sobre el qual no s'hagi establert aquesta simptomatologia. «Estan obertes diverses hipòtesis».

Una altra és que SARS-CoV-2 pugui haver afavorit que la coinfecció amb altres virus pugui ocasionar danys d'aquest tipus. En algunes mostres s'ha trobat aquest virus que causa la covid-19.

El SARS-CoV-2 està circulant i es desconeixen molts dels problemes que pot originar o que afavoreixi un altre tipus d'infeccions perquè «deixi el nostre sistema immunitari una mica delmat. Són coses que encara desconeixem».

L'adenovirus F41 seria la hipòtesi més probable?

És una hipòtesi, però no és segur. Fins ara ha aparegut en un «percentatge elevat» de mostres, s'ha vist, sobretot, a Alabama (EUA), en algunes europees i en algun altre lloc, però no a totes. El primer cas asiàtic, que es va registrar al Japó fa uns dies, «sembla que va donar negatiu al F41», per això cal continuar analitzant-lo.

Els adenovirus han causat hepatitis amb anterioritat?

Els adenovirus són força comuns i circulen per tot el planeta durant tot l'any, encara que la majoria dels pics solen ocórrer a finals d'hivern o a la primavera. Algun pot causar danys hepàtics, sobretot en nens immunocompromesos, però no s'havia vist als sans.

Dos anys de pandèmia, portant mascareta i amb mesures de distància social poden haver debilitat el sistema immunitari dels nens?

És difícil que això sigui així perquè hi ha afectats menors de fins a 16 anys. Abans de la pandèmia, els nens de cinc, sis anys i més van estar en contacte freqüent i permanent amb els adenovirus.

«És complicat pensar» que, pel fet d'haver portat mascareta, ara un adenovirus pugui afectar així, de sobte.

Què cal per determinar aquest tipus d'hepatitis?

El que és lògic en aquest moment és el que s'està fent, recopilar el nombre més gran de dades possible i això implica determinar totes les mostres de femta, orina, sang, biòpsies de fetge, tant presents com de casos antics, com ha instat l'OMS.

Pot ser que la distribució dels casos sigui àmplia, no només geogràficament sinó en el temps, que vingui de darrere i ho estiguem començant a veure ara, per això es demana que s'analitzin mostres de casos clínics que presentessin aquesta simptomatologia els mesos passats.

També és possible que estiguem «davant la punta d'un iceberg perquè només es vegin els casos més greus».

Cal buscar diferents agents microbiològics, centrant-se en els adenovirus, però també en altres possibilitats per establir si aquests casos tenen alguna cosa en comú.

«Encara estan obertes moltes portes», per això cal demanar el màxim de dades i, sobretot, estar atents a símptomes en nens com icterícia, femta blanca i orina fosca, perquè els centres d'atenció primària els recopilin i es facin les proves pertinents, per disposar de la màxima informació que de «aspectes de quin agent pot estar involucrat».