Aquests són els aliments que augmenten la producció d'un gas que és perjudicial per a l'intestí
El sulfur d'hidrogen es relaciona amb moltes malalties, com el càncer de còlon o la colitis ulcerosa
El bloqueig dels ports xinesos per la covid-19 provoca la paràlisi de milers de quilos de carn d'empreses catalanes
Els processos digestius al nostre cos, com tots sabem, produeixen gasos. El que és menys conegut és que alguns d'aquests gasos poden resultar nocius per al nostre propi organisme, i que la proporció en què es produeixen depèn en bona mesura del que ingerim.
Un gas relacionat amb moltes malalties
Un d'aquests gasos és el sulfur d'hidrogen colònic, amb una característica olor d'ou podrit. Durant molt de temps, ha estat objecte de gran interès pel seu possible rol en la patogènesi de moltes malalties greus, com la colitis ulcerosa, el càncer colorectal o l'obesitat. Fins ara, però, cap estudi no havia estat capaç de relacionar la composició de la dieta, la caracterització del microbioma i la producció real de sulfur d'hidrogen.
No obstant això, un equip de científics de l'Escola Mèdica de la Universitat de Minnesota (Estats Units) ha identificat per primera vegada una sèrie de patrons nutricionals que es relacionen amb una producció més gran d'aquest gas, tal com expliquen en un article publicat a el medi especialitzat Clinical Nutrition.
Per esbrinar això, van prendre una gran cohort de voluntaris humans i a cada un li van pautar dues dietes diferents (en diferents moments i separades per períodes de dues setmanes, per evitar interferències): una de baixa fibra i basada en animals, i l'altra amb alt contingut de fibra i basada en plantes.
Durant aquests períodes es van prendre regularment mostres de femta de cada voluntari, que es van analitzar per mesurar la producció d'aquest gas i per caracteritzar el microbioma intestinal.
Els productes animals augmenten el sulfur d'hidrogen
El que destaquen els autors, principalment, és que s'observa una tendència general força marcada però per a la qual hi ha excepcions individuals en funció, principalment, del seu microbioma.
Així, a grans trets, la dieta basada en productes animals (incloent-hi carn, peix, ous, lactis...) augmentava considerablement la producció de sulfur d'hidrogen a la majoria dels participants i la dieta basada en productes vegetals la reduïa.
No obstant això, hi ha un subgrup de participants que no experimentava aquesta diferència en la producció del gas, o que fins i tot l'augmentava en rebre la dieta basada en productes vegetals i alta en fibra. Aquest fenomen es relacionava directament amb uns enterotips (caracteritzacions concretes del microbioma intestinal) determinats.
Els resultats subratllen l'evidència, cada vegada més gran, de la idoneïtat de dietes basades en vegetals per a la majoria de la població. No obstant això, apunten que això no és necessàriament universal, i que l'ideal és, doncs, fer avaluacions detallades de cada pacient abans de determinar quina dieta és més adequada.