Aïllen un virus vinculat a l'Ebola que s'ha trobat a una cova d'Astúries

Un equip científic ha aïllat per primera vegada el virus Lloviu (LLOV), parent pròxim de l'Ébola, que es va descobrir en 2002 en ratpenats de la cova asturiana del Lloviu.

Segons els científics, entre ells de la Facultat de Farmàcia de Medway (una associació entre les universitats britàniques de Kent i Greenwich), la recerca posa de manifest que és necessari continuar estudiant i conèixer més sobre la distribució d'aquest virus, per a avaluar els riscos i «assegurar-nos que estem preparats per a possibles epidèmies i pandèmies».

El LLOV forma part de la família dels filovirus, a la qual pertany el virus de l'Ébola. Mentre que aquest últim (i altres filovirus, inclòs el virus de Marburgo de similar patogenicitat) només s'han donat de manera natural a Àfrica, el Lloviu es va descobrir a Europa.

El filovirus LLOV va ser identificat a través del seu material genètic (ARN) en 2002 en ratpenats de Schreiber ('Miniopterus schreibersii') a Espanya, en la cova asturiana, i posteriorment va ser detectat en ratpenats d'Hongria.

Com a virus zoonòtic -es transmet entre animals i humans- el LLOV és d'interès per a la salut pública a tot el món a causa de l'estreta relació de les persones amb els animals en l'agricultura, com a companys i en l'entorn natural, explica un comunicat de Medway.

«Això és encara més cert en els últims anys amb la contínua destrucció i invasió dels hàbitats naturals de moltes criatures salvatges», afegeix.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que les zoonosis comprenen un gran percentatge de totes les malalties infeccioses recentment identificades, així com moltes de les existents.

Simon Scott i Nigel Temperton, de Medway, van formar part d'un equip dirigit per Gábor Kemenesi, del Laboratori Nacional de Virologia de la Universitat de Pécs, a Hongria. L'equip científic va aïllar el LLOV infecciós de la sang d'un ratpenat viu a Hongria.

«Les nostres dades recolzen el paper dels ratpenats, específicament 'Miniopterus schreibersii', com a amfitrions de LLOV a Europa», resumeixen els autors en el seu estudi.

És significatiu, assenyala la facultat, que l'equip hagi descobert ara -en el laboratori- que Lloviu té el potencial d'infectar cèl·lules humanes i també de replicar-se.

«Això augmenta la preocupació d'una possible transmissió estesa a Europa i urgeix a realitzar estudis immediats de patogenicitat i antivirals», afegeix.

El treball també va revelar que no hi ha reactivitat creuada d'anticossos entre el LLOV i l'Ébola, la qual cosa suggereix que les vacunes existents contra l'ébola poden no protegir contra el Lloviu, en cas que es transmeti a l'ésser humà.

«És vital que sapiguem més sobre la distribució d'aquest virus i que s'investigui en aquest àmbit per a avaluar els riscos i assegurar-nos que estem preparats per a possibles epidèmies i pandèmies», resumeix Scott.

D'aquesta recerca es desprèn que existeix un «considerable buit» de coneixements sobre la patogenicitat, els hostes animals i la transmissibilitat d'aquests virus recentment descoberts, segons els autors.

El grup es proposa dur a terme noves investigacions essencials en tota Europa sobre els riscos del virus Lloviu per als humans, a més d'altres famílies de virus com els coronavirus i els lisavirus (ràbia) que tenen als ratpenats com a hostes.

L'article del qual recentment va informar la Facultat de Farmàcia de Medway es va publicar el 31 de març a Nature Communications.