Una nova teràpia psicològica es mostra eficaç en dones amb fibromiàlgia
La malaltia, que es caracteritza per dolor crònic, no té cura però diferents tractaments poden alleujar-ne els símptomes
Dissenyen un sistema d'estimulació sensorial nocturna que millora els símptomes de la fibromiàlgia
Un estudi multicèntric amb participació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de les Amèriques (UDLA) de l'Equador ha demostrat que la teràpia de constructes personals és igual d'eficaç que la cognitivoconductual a l'hora de reduir els símptomes depressius i de millorar la qualitat de vida de les pacients amb fibromiàlgia. Les dues teràpies van reduir els símptomes de depressió en aproximadament el 60% de les participants. La fibromiàlgia és una malaltia reumatològica d'origen desconegut que es caracteritza per un dolor crònic i que moltes vegades presenta símptomes de depressió. Sobretot afecta les dones i no té cura, però diferents tractaments poden alleujar-ne els símptomes.
L'estudi ha estat publicat en accés obert a la revista International Journal of Clinical and Health Psychology i les universitats participants n'han difós els resultats amb motiu del Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica, el 12 de maig, aquest dijous.
Mari Aguilera, investigadora del grup interuniversitari de la UOC i la UB GRECIL, professora de la UOC i coautora principal de l'estudi, juntament amb la investigadora de la Universitat de les Amèriques Clara Paz, destaca que els resultats impliquen poder «obrir el ventall de teràpies eficaces i guanyar en flexibilitat per adaptar-se a les particularitats i necessitats de cada pacient».
Coordinat pel catedràtic de la Facultat de Psicologia i l'Institut de Neurociències de la UB Guillem Feixas, el treball va incloure 106 dones amb fibromiàlgia i depressió que eren ateses en deu llocs diferents: dos centres de salut mental i vuit centres d'atenció primària. L'associació entre fibromiàlgia i depressió és freqüent en aquestes pacients i sembla anar en els dos sentits: l'una augmenta el risc i empitjora les característiques de l'altra.
Les voluntàries van seguir una teràpia psicològica setmanal durant prop de quatre mesos. La meitat va rebre una teràpia estàndard de tipus cognitivoconductual, que ja s'ha mostrat moderadament eficaç en aquestes pacients. L'altra meitat va seguir un tractament basat en la teràpia de constructes personals, un enfocament diferent i que se centra «en la identitat de les persones; com es veuen a si mateixes, com veuen el que els passa i com veuen els altres», explica Joan Carles Medina, també autor del treball, professor de la UOC i investigador de la UB.
En la mateixa línia, Aguilera indica que la teràpia estàndard de tipus cognitivoconductual està «més interessada en la manera de modificar la conducta que en el perquè d'aquesta», mentre que la teràpia de constructes personals se centra especialment «en com construeixes el teu món i a què dones significat». «Però no es tracta tant d'enfrontar-les com de comprovar que les dues poden ser útils des d'una posició diferent», destaca.
Així, els investigadora remarquen que disposar de més recursos provats permet adequar-se a les preferències de les pacients. «Ens serveix per personalitzar i adaptar més bé els tractaments. Tenim més eines per escoltar, aprendre i proposar estratègies», conclou Medina.
«La fibromiàlgia no té una causa concreta coneguda i tampoc té cura, però una millora psicològica repercuteix en la salut física», assenyala Aguilera, que afegeix que això és sobretot important en una malaltia que «encara és qüestionada per alguns metges i a la qual moltes vegades es dona menys importància pel fet que afecta majoritàriament dones».