Descobreixen una molècula que rejoveneix cervells envellits i millora la memòria
Un equip de científics demostrat que el secret es troba al líquid cefalorraquidi
A mesura que el cervell envelleix, la deterioració cognitiva augmenta juntament amb el risc de demència i malalties neurodegeneratives. Ara, un equip científic ha constatat en ratolins com el líquid cefalorraquidi d'animals joves millora la memòria dels vells.
Els resultats d'aquest estudi es publiquen en la revista Nature i, segons els autors, les millores en la memòria que s'observen en els ratolins vells que reben líquid cefalorraquidi dels més joves poden atribuir-se als factors de creixement que han demostrat restaurar la funció de les cèl·lules neuronals.
Els resultats, assegura l'equip científic, demostren les possibles propietats rejovenidores del líquid cefalorraquidi jove per al cervell que envelleix.
A mesura que aquest òrgan envelleix, la deterioració cognitiva augmenta, juntament amb el risc de demència i malalties neurodegeneratives, i la comprensió de com els factors sistèmics afecten el cervell al llarg de la vida ha llançat llum sobre possibles tractaments per a frenar l'envelliment cerebral, recorda un resum de la revista.
El líquid cefalorraquidi circula pels espais buits del cervell, la medul·la espinal i entre dues de les meninges. Forma part de l'entorn immediat del cervell, proporcionant a les cèl·lules cerebrals nutrients, molècules de senyalització i factors de creixement, però el seu paper en l'envelliment cerebral no es coneix bé.
Per a comprovar les seves possibles propietats rejovenidores, l'equip de Tony Wyss-Coray, de la Universitat de Stanford als Estats Units, va infondre líquid cefalorraquidi de ratolins joves (de 10 setmanes) en els cervells de ratolins vells (de 18 mesos) i va constatar que el tractament va millorar la funció de memòria dels animals més longeus.
En concret, aquest líquid de ratolins joves va augmentar l'estimulació de les cèl·lules anomenades precursores de oligodendrocitos -tenen el potencial de regenerar oligodendrocitos (un tipus de cèl·lula neuronal) i mielina (un material gras que protegeix les cèl·lules nervioses)- dins de l'hipocamp, el centre de la memòria del cervell.
Per a determinar els mecanismes que subjeuen a aquest efecte, els experts van examinar les vies de senyalització activades pel líquid cefalorraquidi jove.
Van descobrir que un factor de transcripció -proteïnes que participen en la regulació de l'ADN- conegut com SRF intercedeix en els efectes del líquid jove en les cèl·lules precursores de oligodendrocitos; l'expressió d'aquest factor es va veure disminuïda en l'hipocamp dels ratolins més vells.
Els autors també identifiquen un factor de creixement -substancies, en la seva majoria proteïnes, essencials en els processos de reparació cel·lular- conegut com Fgf17 com a candidat a induir la citada senyalització. L'activitat de Fgf17 també es va veure disminuïda en els ratolins envellits.
Els autors conclouen que aquests resultats identifiquen al Fgf17 com un possible factor de rejoveniment per al cervell que envelleix.
«L'estudi no sols implica que el Fgf17 té potencial com a diana terapèutica, sinó que també suggereix que les vies d'administració de fàrmacs que permeten que les teràpies accedeixin directament al líquid cefalorraquidi podrien ser beneficioses en el tractament de la demència», escriuen les investigadores Miriam Zawadzki i Maria Lehtinen en un comentari adjunt a l'article de Nature.