Els addictes als opiacis tenen el doble de risc de mort cardiovascular

Les persones que estan en tractament per addicció a opiacis tenen el doble o el triple de risc de morir per una malaltia cardiovascular en comparació amb la població general, segons un estudi liderat per metges i investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i l'Hospital del Mar. Els autors del treball van comparar les dades del perfil metabòlic i físic d'un centenar de pacients en tractament de llarga durada per consum d'opiacis, tots de més de 50 anys, amb les de prop de 500 participants de la cohort poblacional REGICOR (Registre Gironí del Cor). Es van analitzar nivells de colesterol i de triglicèrids, pes i hàbits de vida. L'increment del risc de morir a deu anys es va observar en dues escales diferents.

Els resultats de l'estudi destaquen que el col·lectiu analitzat presenta un perfil metabòlic diferent del de la població general. Així, són menys obesos, només ho eren el 21,2% respecte al 35,2% del grup de control, i pateixen menys hipertensió (el 26,3% davant el 42,1%). També tenen nivells inferiors de colesterol, però, a la vegada, menys colesterol HDL, el considerat com a bo. Presenten també més triglicèrids, el tipus més habitual de greix al cos. Un altre factor de risc és l'alt grau de tabaquisme, el 96% fumen davant només el 26% de la població general. El treball també destaca el fet que, tot i tenir un índex de massa corporal inferior, tenen el mateix nivell d'obesitat abdominal.

Aquests pacients estan en tractament sobretot per trastorn per ús d'heroïna, tres de cada quatre d'ells en prenien, malgrat que tots consumien a la vegada alguna altra substància d'abús. L'autor del treball i investigador del Grup de recerca en Addiccions de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, el doctor Gabriel Vallecillo, ha apostat per fer un cribratge cardiovascular a aquests pacients, especialment pel que fa al control de l'increment del pes, que es produeix amb l'inici del tractament i el tabaquisme.

Les diferències metabòliques que mostren aquestes persones poden tenir l'origen en el tractament que segueixen per la seva malaltia, moltes vegades amb metadona. Però també amb el fet que són malalts que prenen medicació per altres patologies associades, com ara altres trastorns psiquiàtrics. Els autors del treball defensen que cal tenir en compte aquests factors i establir canvis a les guies de seguiment per aquest col·lectiu, fent esment tant al seu perfil metabòlic com al seu consum de tabac.

En aquest sentit, les primeres estratègies terapèutiques haurien de ser deixar de fumar i un estil de vida cardiosaludable.